#29S, informar-ne i viure'l

La reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero ha portat l’Estat espanyol a la setena vaga general. Una vaga anunciada de llarg, amb la previsió suficient dels tres mesos d’estiu, envoltada d’incertesa i polèmica perquè, siguem clars, a les enquestes prèvies i, aquest dimecres, al carrer, l’opinió està dividida. Una divergència no només sobre la decisió política sinó també sobre el paper dels sindicats. Com a periodista, una jornada així l’haig de viure en primera persona; com a ciutadà, no admeto que els mitjans públics de comunicació no me n’informin abastament. Amb el portàtil a la motxilla i la càmera de fer fotos, surto al carrer per plasmar l’ambient que es viu a Barcelona aquest #29S.

U2 la fa i la paga

Fa poc més d'un any –el mateix any en què el propietari d'un bar era encarcerat per excedir els decibels permesos reiterades vegades– el grup U2 va motivar queixes per soroll per part dels veïnat de Les Corts. L'Administració va verificar-ne els fets i ara la justícia els ha donat la raó: els productors del concert han pagat una multa de 18.000 euros, una xifra que per la banda liderada per Bono no hauria de suposar cap problema de butxaca. Però qui la fa no sempre la paga.

La Valenciana / Fent amics

La Valenciana, fundada el 1910, és un local que frega el mite en ple centre de Barcelona per haver-se especialitzat en l'orxata, refresc estiuenc genuïnament valencià derivat de la xufla, energètic i saludable. L'establiment és al carrer d'Aribau, 16 bis, a tocar de la Universitat de Barcelona i dels cinemes Aribau, i és per tant un punt de trobada de cinèfils i estudiants. Taules i cadires de cafeteria de segle passat omplen dos pisos, la planta baixa i el soterrani (una mica claustrofòbic, sí). Per acompanyar l'orxata, et recomano que demanis un croissant o una ensaïmada; hi notaràs l'aroma del sagí, la matèria prima amb què s'han fet sempre, abans que la pastisseria industrial i dels succedanis inundés la majoria de fleques.

L'Ajuntament de Barcelona fa l'agost

La setmana del 16 d'agost, l'Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana t'informen mitjançant un fulletó triangular enganxat al parabrises del vehicle, que si no retires el cotxe de la via pública abans d'una setmana se te l'endurà la grua i, a tu, et tocarà pagar la multa per cometre una infracció. Falta de sentit comú? Pot ser. Analitzem-ho!

L'altra Casa Batlló

La gran majoria coneix de cara un dels màxims exponents gaudinians, però no tothom ha vist l'esquena de la Casa Batlló. Pots fer-ho i de franc, si entres a Servei Estació (carrer d'Aragó, 270), surts a la terrassa del primer pis i baixes les escales fins a la zona ajardinada. Val la pena!

Rebaixes de ciència-ficció

Aquest joc concèntric de tubs de metall no és una nau espacial ni una botiga de ciència-ficció, tot i que en té l'aparença. És l'antiga seu de Gas Natural al Portal de l'Àngel, de Barcelona, ara convertida en botiga d'una marca de roba de preus ajustats i qualitat dubtosa que es propaga com el pitjor dels herpes. Hi acompanyo tres cosines, dues d'adolescents i una d'edat universitària, que han vingut d'un poble del sud per anar de rebaixes.

Si en Gino aixequés el cap...

"Això, ja no és el que era", comentem mentre sopem al Gino's (del grup Vips), ara, ja, una cadena com els restaurants Mussol i tants altres. En entrar en atén la que sembla la gerent o cap de cambrers o com es digui el càrrec que ocupa. "No fumadors, siplau". "¿Fumadores", pregunta més seca que La Baells al 2007. "No, a l'interior, no fumadors", repetim. Llavors, amb desgana evident ens acompanya a taula.

Fer la "colada" al metro

Colar-se al metro de Barcelona hauria de considerar-se ja un esport nacional, si més no barceloní, perquè cada cop té més adeptes. La modalitat accepta variants, des de la cursa d'obstacles (els "coladors" àgils fan gala de la seva agilitat saltant la tanca amb més o menys gràcia, i els qui ja tenen una edat, o la indumentària no els ho permet, o no volen temptar la llei murphiana, passen per sota, aquests sempre amb poca gràcia), fins a la modalitat dels penques, que veuen prou solidaritat en la resta de passatgers per enganxar-s'hi creient que no els fa res compartir el bitllet amb ells.

Reg a ple sol

En contra del que sempre he sentit dir als experts en horticultura i jardineria, l'Ajuntament de Barcelona rega la gespa i les flors de la plaça de Catalunya a ple sol estival, al migdia. Clar que, ben mirat, també es recull la brossa quan la ciutadania és més sensible al soroll, a mitjanit, tot i que l'horari admet variacions segons els barris, i es pot practicar el nudisme a la ciutat però no anar sense samarreta.

El gofre i la crep

Quan va néixer Farggi, la marca popular de la pastisseria La Farga, sabies que quan hi anaves pagaves la qualitat però t'hi posaves les botes de gust. Ara, Farggi és una cadena més, popular, igual de cara, amb productes prefabricats, com les gofres que reescalfen. A Bèlgica, te'ls preparen al moment! Per això, l'altre dia vaig optar per una crep i jo que li pregunto a la dona més gran, són bones, com si no sapigués la resposta.

La Botiga / D'aniversari

B. va triar La Botiga per celebrar el seu 33è aniversari amb un grup incomplert i heterogeni d'amics. Incomplert perquè una de les amigues tenia l'estòmac regirat i, com que ja havien quedat per veure's un altre dia, va absentar-se. Heterogeni perquè els vincles que unien aquelles persones amb B. eren ben diversos: amics de tota la vida, familiars i amics d'amics.

És hora de somniar

Plaça d'Espanya, plaça vermella

Els seguidors de "La Roja" surten al carrer per celebrar la victòria contra Alemanya. Cotxes, autobusos i motos fan sonar el clàxon i onegen banderes espanyoles des de les finestres. Entre les 22.30 h i les 23.00 es congreguen a la plaça d'Espanya prop de 1.500 persones. Entonen càntics com ara "Ese Puyol también es español", "Viva España, viva España, oé, oé", "Barcelona es española", "En Catalunya también hay españoles", "Viva Franco" o "España grande y unida".

L'onada de calor

El foc, petards i bengales de Sant Joan han portat la calor estival definitivament. La revetlla ha estat el punt d'inflexió i els termòmetres no fan més que pujar. Anit, gairebé a les dues de la matinada, la temperatura no baixava dels 23ºC i dormir al passadís en un matalàs no gaire còmode s'ha convertit en la via més factible per a sortir del pas, per arrencar, si és possible, un bri d'aire fresc a la xafogor barcelonina. El pitjor, diu El Periódico, està per arribar. Ja ho crec, a jutjar per les temperatures previstes: 400 graus centígrads!

La Barcelona contrariada

Dijous i divendres, desenes de persones van congregar-se a La Rambla, davant de la font de Canaletes, en roba interior. Els mitjans de comunicació no van faltar a la cita; ja se sap, la carn ven... Tot plegat era una campanya de màrqueting de la firma de roba Desigual –entra mig nu i surt vestit, deia l'eslògan– i, vista la multitud d'interessats i de càmeres, els va funcionar.

Brindis per la independència

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ja ha causat les primeres reaccions. En plana política, un reguitzell de reunions i promeses d'unitat –no ens enganyeu, sisplau– i en l'àmbit social, l'anunci d'una gran manifestació pel 10 de juliol que vol reanimar l'esperit de la de 1977 i una primera concentració a la plaça de Sant Jaume, aquest dimarts, a les 20 h. La plaça a penes es va omplir fins a la meitat, però el sentiment i les senyeres feien goig.

Perseguint el vot

Després de dies, per no dir mesos, escalfant motors mitjançant cartells, anuncis, articles als diaris, debats televisats, tertúlies radiofòniques... el compte enrere ha acabat. Ho ha fet a les 10 h d’aquest matí, moment en què estava previst que 1,42 milions de barcelonins (majors de 16 anys i empadronats a la ciutat abans que finalitzés el desembre de 2009) comencéssim a votar.

On és la C?

A, B o C. Aquesta és la qüestió que plana sobre l'avinguda Diagonal de Barcelona, aquesta setmana. Sobre els barcelonins i barcelonines, en planen moltes més. Només cal sortir al carrer i treure aquest tema de conversa. Alguns desconeixen que es faci cap consulta, d'altres ho saben però no el perquè, els qui coneixen el motiu no tenen clares les opcions... I això fa que ens hàgim de plantejar si la democràcia participativa ha d'anar per aquí o cal acotar el terreny.

Sant Jordi, diada festiva i feinera

Després de la prèvia d'ahir, avui celebrem Sant Jordi, festa del llibre, la rosa i l'amor. Els catalans som així, naveguem per corrents pròpies i Sant Valentí ho deixem pels qui volen caure als paranys del màrqueting.

Aigües

Tornem a ser en una fotografia antiga, polsosa i desgastada. Lleugers desenfocs d'aigua no em deixen veure que hi ha rere el vidre. És el dia perfecte per una xocolata desfeta i una mica de lectura a ritme de... ja ho trobarem. Fem-ho!