Ho va escriure en Pol, des de París, el 20 de maig de 2005:
Benvolguts amics,
Disculpeu que no us hagi escrit fins ara, però adaptar-me a la ciutat no m'ha estat fàcil. Vaig passar els cinc primers dies a l'alberg i des d'allà era impossible concentrar-se per escriure quatre ratlles. Ara sóc en una pensió, si se la pot anomenar així. De fet, això és un restaurant i els he llogat una cambra del pis de dalt, als propietaris. No està gens malament i el preu és raonable. Ara bé, el bany el comparteixo amb dos rellogats més i la meva finestra dóna al pati on van a parar tots els fums de la cuina. De moment la mantinc ben tancada però quan arribi la calor l'hauré d'obrir de bat a bat i no crec que aguanti la ferum a mantega i refregit de la nouvelle cousine.
Per quan vingueu (dono per fet que em vindreu a veure), us diré que el viatge fins al centre de París és força ràpid. No cal que us deixeu tot l'efectiu en un taxi; en teniu de sobres seguint els cartells de l'aeroport d'Orly en direcció a la llançadora Orlyval que us portarà a Antony. D'allà agafeu el metro fins a Chatellet-Les Halles, que és el que vaig fer jo.
Sobretot, recordeu validar el bitllet abans de pujar a la llançadora i al metro, perquè jo vaig oblidar de fer-ho el segon cop i me les vaig tenir amb el revisor i en francès! Per sort, es va compadir de mi i em va perdonar la multa.
Quan vaig baixar del metro, em va acaronar una intensa olor a fleca, a pa calent i a croissants de mantega. No vaig trigar a topar-me amb l'establiment d'on procedia. L'aparador era ple de pastes, dolces i salades, ensaïmades, baguettes... Però els meus ulls van quedar-se clavats en una tarta de poma que, deu minuts més tard, surava entre els àcids del meu estómac. Me la vaig menjar al costat de l'església de Sant Eustaqui i de l'enorme cara de ferro que li fa companyia.
Bé, ara us he de deixar, que l'amo del cibercafè em fa el senyal de "se t'ha acabat l'hora". A la propera us explico com em va anar al taller i a la feina temporal que he agafat.
Fins ben aviat,
Pol.
