On és la C?

A, B o C. Aquesta és la qüestió que plana sobre l'avinguda Diagonal de Barcelona, aquesta setmana. Sobre els barcelonins i barcelonines, en planen moltes més. Només cal sortir al carrer i treure aquest tema de conversa. Alguns desconeixen que es faci cap consulta, d'altres ho saben però no el perquè, els qui coneixen el motiu no tenen clares les opcions... I això fa que ens hàgim de plantejar si la democràcia participativa ha d'anar per aquí o cal acotar el terreny.

Participar ha de ser senzill i ha de venir de gust. Potser donar tres opcions no és la millor forma de començar. Potser hauríem pogut arrencar amb una pregunta tancada i dues respostes: sí i no. Però potser també hem de plantejar-nos si una decisió tan tècnica i cabdal per al creixement d'una ciutat com és l'urbanisme i la mobilitat ha de quedar en mans de la ciutadania o bé d'experts. Alhora, si és el ciutadà qui decideix, no se li poden exigir totes les responsabilitats al govern de torn si la proposta final acaba per no ser rodona.

Si la gent del carrer té dubtes després de la milionada destinada a la publicitat de la consulta és que alguna cosa trontolla. Hi havia massa qüestions en joc en cadascuna de les opcions a triar, que si reforma o no reforma, tranvia sí o tranvia no, ample de voreres, canviar l'arbrat, etc. Una publicitat que, per cert, deixava l'opció C en segon terme, de color gris, apagat, gens atractiu, a diferència del verd i el blau associats a les altres opcions. Fins i tot la premsa n'ha fet ressó!

Només cal alçar el cap per adonar-se que les banderoles venen dues opcions: la Diagonal rambla i la Diagonal bulevard. La mateixa dicotomia la trobem als tríptics i en alguns espais informatius, que expliquen les dues opcions de reforma però no diuen clarament què implica que guanyi la C. El web d'Idea Diagonal presenta les opcions A i B amb imatges d'una Diagonal verda i frondosa, mentre que a la C es mostren vehicles quan, de fet, la Diagonal, ara mateix, és un bulevard que més d'un barri voldria.