Fa poc més d'un any –el mateix any en què el propietari d'un bar era encarcerat per excedir els decibels permesos reiterades vegades– el grup U2 va motivar queixes per soroll per part dels veïnat de Les Corts. L'Administració va verificar-ne els fets i ara la justícia els ha donat la raó: els productors del concert han pagat una multa de 18.000 euros, una xifra que per la banda liderada per Bono no hauria de suposar cap problema de butxaca. Però qui la fa no sempre la paga.
Després que, aquest estiu, Millet i Montull sortissin de la presó, les converses de carrer, platja, cafè o perruqueria convergien en una qüestió recurrent: qui té nom, amics i diners pot lliurar-se de la presó? I una asseveració compartida: la justícia no és igual per a tothom; de cega, res!
No fa gaires dies, Shakira i l'Ajuntament de Barcelona exemplificaven un d'aquests casos. La cantant colombiana, segons informava la premsa autonòmica, va ballar en una font pública de la ciutat i va viatjar "de paquet" en moto sense casc, durant el rodatge d'un videoclip. Com si això, rodar un clip musical, fos un atenuant, i la fama, un factor a tenir en compte, el consistori barceloní estudia si se li aplica alguna mena de sanció, quan el que ha de fer és aplicar la llei com ho faria amb qualsevol altra persona.
És d'esperar que la imatge que pugui donar la ciutat davant els seguidors de Shakira no condicioni si la normativa es mira amb lupa o amb una bena als ulls. En cas contrari, potser hàgim d'acabar agraïnt a la noia dels cops de cintura la transformació de fonts públiques en petites piscines municipals, que la calor apreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada