e m p r e m t e s

29 d’octubre 2009

Olivada urbana

0 en seguici

Nesila agafa la vara i pica tan fort com li surt de l'ànima. La fa espetegar, una i una altra vegada, contra el brancam de l'olivera. Les olives d'una foscor madura es desprenen a grapats.

Ara, se li acosta una nena que no fa més d'un metre d'alçada i que deu rondar els set o vuit anys. És morena com ella i els cabells també són ben negres, amb reflexos blaus. Però a diferència de la Nesila, que els porta trenats i coberts per un mocador crem, la criatura els duu deslligats. Sigues lliure mentre puguis, pensa la mare mentre li allarga un bastó i l'insta a picar l'olivera.

Amb cada etzibada, l'aire fa un xiulet agut i sec. Cap d'elles pensa que l'arbre és propietat municipal, que no són al camp sinó al bell mig de l'Avinguda Meridiana. Són en un món a part. La petita, al món dels somnis, una esfera incandescent, lleugera i suau. La dona, en un món opac, fosc i amarg com les olives que fa caure.

18 d’octubre 2009

L'home dels cartells

0 en seguici

Abans de posar en marxa el pla E "Espiral de soroll" i després que fracassessin els plans A "La paret parlant", B "Cop de puny i esquerda" i C "Guitza contra interruptor inesperat", em decanto pel pla D o "Cartell al·lusiu".

D'aquesta manera, l'endemà d'una altra nit de tortura, el torturador es topa amb un rètol imprès i enganxat a la porta del seu bloc (com ho fan les companyies de serveis) que diu: "Preguem sisplau que mantinguin el silenci i respectin el descans nocturn de la comunitat. Gràcies"; també en castellà.

El pla funciona, perquè des de la nit d'inici de campanya contra el soroll nocturn, deixo de sentir la tele del veí i el silenci impera com requereix un bon descans. S'esfumen soroll i cartell, però sortosament, almenys per ara, no caldrà tirar endavant la resta de plans.

16 d’octubre 2009

Un gat i dues cotorres

0 en seguici
Sobre els estenedors de la roba hi ha una tovallola petita, que no està subjecta per pinces. L'Agustí la veu, l'agafa abans no caigui més avall i la plega. Per damunt d'ell només hi ha un pis i el terrat, per tant ha de ser de l'Irma (no l'ha vista mai, però ha llegit el seu nom a la bústia diverses vegades). No s'espera, hi puja, pica el timbre, passen quinze segons, està per deixar-ho córrer i tornar a l'endemà quan una dona, jove, d'uns trenta anys i escaig, obre la porta amb un somriure als llavis.

14 d’octubre 2009

Malson a Rogent Street

3 en seguici

Crec que començo a conèixer la persona que viu al bloc del costat i comparteix paret per paret amb mi. És un fill de puta. Bé, per ser més precís, un fill de puta sanitari. Ho dedueixo per la roba que estén a vegades (aquella vestimenta blanca de celador, infermer o metge d'hospital) i pels esclops negres que deixa airejant al balcó. Lo de fill de puta no ho he deduït, simplement, ho demostra cada nit quan deixa la tele a tota hòstia i no l'apaga fins les set del matí.

Acabo de descobrir que on hi ha l'interruptor del llum, que tinc al costat de l'orella el so és molt més nítid, sento els diàlegs de La Porteria, el Pitu i els tertulians, però de les veus dels inquilins del costat ni rastre i això em fa pensar que l'individu deixa la tele encesa mentre és fora de casa, deu fer torn de nit, i no l'apaga fins que arriba a les set del matí.

Per això, he posat en marxa un pla: quan ell es fiqui al llit, jo li fumeré música a tota castanya a la sala d'estar i el Cuní a tota llet al menjador i la ràdio a l'habitació i a partir de les deu tocaré el saxo fins que no em quedi més bufera i llavors tocaré el teclat amb el so més estrident i si la cosa no millora em compraré una bateria!

Related Posts with Thumbnails