Costa plasmar paraules serenes quan et vull la sang. Hi ha sentència i hi haurà guerra. L'Estatut va ser aprovat, refrendat i acceptat en un llarg procés de desgast durant el qual altres autonomies redactaven i aprovaven llurs cartes, i el desgast ha seguit els quatre anys següents que al Tribunal Constitucional li ha costat acordar un esborrany de sentència. Una sentència que fereix l'Estatut, però que esperona la nostra catalanitat més que mai.
Com un revulsiu, aquesta sentència –el setè esborrany– aixeca reaccions en cadena i enceta un nou camí sense retorn. És hora que siguem valents, que el "país petit" de Lluís Llach es faci gran d'una vegada, que el PSC s'escindeixi d'una vegada d'aquest PSOE mentider si té el que s'ha de tenir, que els partits catalans s'uneixin en un veritable front comú deixant interessos a banda i avancin cap a l'única porta que ens queda: la independència.
Fa anys, molts anys, havia cregut en el federalisme, en l'estat de les autonomies; pensava que les fronteres no s'han de posar sinó treure i avançar cap a l'espai únic compartit, però quan aquest espai, digues-li Espanya, digues-li Europa, digues-li món, no respecta la teva identitat, la teva cultura, la teva llengua... quan se't burlen a la cara una vegada i una altra, et menyspreen però s'abeuren de tu, et ridiculitzen però t'enalteixen hipòcritament a la cara i constantment et posen pals a les rodes perquè no avancis més que ells, quan això passa, vol dir que no t'estimen. Ens volen –per interès– però no ens estimen. Mai no ho han fet. Ens odien sonorament o en silenci, i la tirria s'ha fet mútua.
Si cal posar la frontera per poder ser lliures, per poder pensar, dir i fer en català sense haver-nos de sentir dir més "en espanyol, por favor, que estamos en España", si volem créixer d'una vegada, fem-ho! Espanya no ens respecta, ni tenim un lloc a la seva Constitució. Molt bé, doncs, donem per invàlid l'Estatut –i per tant, la sentència– i posem les bases del nostre país, la nostra Constitució. Front comú, ciutadà i polític, per fer un bon cop de falç. Tots a una. No hi ha volta de full. Adéu Espanya, hola Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada