El full en blanc

No hi ha res que m'incomodi més, que em generi més incertesa i respecte que el full en blanc (o pantalla en blanc) que ha de ser escrit –perquè un full en blanc per si sol no té res d'especial, però quan saps que has d'abocar-hi creativitat i enginy, la cosa canvia. Temo el full en blanc i m'inquieta cada cop que he d'escriure un relat o, fins i tot, un reportatge, perquè en tots dos casos miro de no repetir-me i de no caure en simplismes. No sempre ho aconsegueixo, però almenys ho intento.

Olor de cuina

No sabria com definir l'olor de la cuina de la casa que els avis tenien a Llinars. A vegades, l'he notada a casa meva i em porta records, molt bons records, de primaveres, estius, tardors i algun hivern. Suposo que és una olor complexa, la suma de diversos moments del dia i diferents productes alimentaris, però per damunt de tot era una olor fresca com l'aigua del Montseny que rajava de l'aixeta amb què omplies el got mentre guaitaves per la finestra.

Silenci digital

La revolució tecnològica ha comportat tota mena de canvis en la forma com gestionem la informació, en com ens comuniquem, en les relacions humanes... i convida a definir nous conceptes, com el "silenci digital", que no té res a veure amb una pausa dramàtica radiofònica o un moment sense dir-se res dues persones que es troben cara a cara.