e m p r e m t e s

20 de juny 2009

La veïna em mulla la bugada

2 en seguici

La veïna de dalt que tot just s'acaba d'instal·lar al bloc amb les seves cotorres (malgrat que la propietària de la finca ens prohibeix explícitament tenir-hi animals) ha tornat a fer de les seves: ha estès la seva bugada ben xopa i em mulla la meva, coi!

Com vols que posi un plàstic perquè no me la mulli?! Però on s'és vist! Hi ha una cosa que es diu seny i sentit comú, i que en disposem (veig que no tothom) per a fer-los servir. On és el respecte vers l'altre? On són les normes de conducta i el civisme?

Que n'he fet un gra massa en penjar el cartell al replà? Au, va! Sí és d'allò més curós; hi diu: sisplau, vigileu de no estendre la roba mullada. Creus que es donarà per al·ludida? Ho entendrà? Entendrà el català? Mai no li he vist la cara ni sé d'on és.

Què coi! Que es fumi una centrifugadora a casa o que estengui la roba dins de casa amb una sisi. Insisteixes amb això del plàstic? No, no em facis fer això, per les aixecades torres de la Sagrada Família! Mira que n'arriba a ser de "cutre" Espanya. Recoi, sempre en formarem part? No ens en podrem treure la crosta mai de sobre? Aquesta Espanya "garrula" i cridanera; l'Espanya dels bars Manolo de fumadors; l'Espanya que s'ha carregat la costa amb hotels i apartaments amuntegats...

Marxar de Barcelona?! Sí, clar, la solució sempre és fugir... Doncs no, encarem els problemes. Si la ciutat va coixa de civisme deixem-nos estar de pedaços moralistes i fem complir les ordenances i lleis, i si no en tenim prou amb el que hi ha fem-ne de noves, i confegim un cos policial que no s'escagarrini i les faci complir.

Perquè clar està que per molt que anhelem ser com els països del nord d'Europa, polits, calmosos i respectuosos, deu ser que no ho duem als gens perquè no n'aprenem ni a la de tres. Així que digues-me, quina és la solució, vaig a parlar amb la veïna?

17 de juny 2009

Despilfarro públic

1 en seguici

El blog de propaganda personal de l’alcalde ens costa als barcelonins 315.000 euros l’any, 863 euros al dia, 36 euros l’hora comptant les 24 hores del dia.

Ho llegeixo a El Radar de Sarrià amb què dia rere dia ens il·lumina l'incansable Saumell. Té tota la raó, en temps de crisi els qui són al punt de mira (polítics, empresaris, equips de futbol inclosos) haurien de fer un acte d'austeritat sincer i predicar amb l'exemple. Això inclou les campanyes que el "Gobierno de España" llença de tant en tant per fer-nos saber que ja estan llestes infraestructures com el TGV o la terminal 1 de l'aeroport del Prat.*

(*) Ja era hora que la tinguessim, però no s'us fa estrany que la notícia ompli la meitat d'un informatiu?

13 de juny 2009

I se'n tornen a oblidar...

0 en seguici

Va guanyar l'abstenció. Amb escreix. Era d'esperar, però, tot i així, la massa política --que no classe, com ens volen fer creure alguns-- es va fer la sorpresa, un altre cop. Als actes públics, tots es van mostrar guanyadors i amb la boca petita, alguns molt petita, van mostrar-se compungits davant la davallada de participació i van dir-nos que calia reflexionar-hi. Com si fos la ciutadania qui ha de fer l'esforç!

L'esforç ha de venir de vosaltres, els dic, que si la gent no us vota és perquè ni creu en vosaltres ni creu en el sistema pel qual ens feu passar. Ja és hora que comenceu a aplicar alguns canvis:

1. Volem votar per un president europeu, per un partit europeu i, sobretot, volem votar unes llistes obertes en tots els àmbits, l'europeu, l'estatal, el nacional i el local.

2. Volem que deixeu de tractar-nos com a imbècils amb les vostres campanyes electorals que no duen enlloc. Només hi ha retrets cap a altres partits, mirades al passat o promeses oportunistes. Deixeu de buscar culpabes, de fer-vos les víctimes o de mirar-vos el melic tot el sant dia i treballeu pel bé del poble, poseu nassos a les vostres conviccions i defenseu-les a capa i espasa allà on aneu.

3. Volem votar un partit que ens il·lusioni, el partit que ens convenci que té la destresa i la humilitat reals per governar. I això vol dir que s'ha acabat el vot de càstig o vot de la por. S'ha acabat el vot pels mediocres.

4. Volem que el vot en blanc quedi representat a l'hemicicle en escons buits. És la decisió del poble. Mentre aquesta opció no quedi reflectida al sistema, el millor que pot fer el votant en blanc és no anar a votar que, al capdavall, és el que més mal us fa.

5. Volem que els mitjans de comunicació siguin més contundents, encara, davant la imposició de temps per a cada partit, i que siguin valents i deixin de ser l'altaveu dels partits. La propaganda i la informació, separades, sisplau.

Hi ha molts altres aspectes a millorar. Però més val anar de mica en mica. Aquest podria ser un bon començament.

02 de juny 2009

Els elements vandalitzables de la regidora

2 en seguici

Continua ben obert el debat entorn les actuacions policials dels Mossos d'Esquadra, tota una campanya de desprestigi que amaga un problema social greu. D'una banda, l'Ajuntament de Barcelona sembla que hagi assumit que els aldarulls de canaletes i la càrrega policial posterior són un fet inevitable, que potser podríem considerar de tradicional.

A sobre, la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, té la barra de titllar els semàfors de "senyalització vertical bandalitzable", és a dir que com que són allà, al mig del carrer, ve a ser del tot normal que la gent els consideri sobrers i els arrenqui com a cebes. Fantàstic! Assumim aquest nou vocable municipal i extrapolem-lo a altres objectes. Ara quan truqui als gabinets de premsa de l'Ajuntament i no em facin cas, el telèfon passarà a ser un element "llençable", quan em trobi en un embús a l'entrada de Barcelona es converirà en "botzinable" i els pesats que no callen al cinema, del tot "escridassables".

Ara bé, si l'Ajuntament peca dia si dia també de falta d'autocrítica, la societat no ho fem pas millor. També els ciutadans i ciutadanes hauríem d'encetar un debat i una reflexió de què no fem bé, cap on volem anar i a qui ens volem assemblar, perquè la imatge deplorable que donem en celebracions com la del Barça a Canaletes, tot i ser ocasional, embruta totes les bones estampes, que en són majoria.

Però ja se sap, la pols embruta i n'hi ha molts que van a buscar-la a l'era, malgrat el que fa la dita. Jo ho tinc clar: no se m'acudiria pas dur-hi els fills pel que pugués passar i per la imatge que s'hi dóna, que encara acabaríem tots bornis.

La reflexió que hem de fer com a societat passa pel comportament esbojarrat, psicòtic, vandàlic de celebracions, concentracions i manifestacions multitudinàries (només cal repassar situacions anteriors ben similars) com pel comportament d'aquella parella "garrula" que escolta la música del mòbil a tot drap en un vagó de metro, els qui llencen l'embolcall d'un caramel a la vorera com qui no vol la cosa a l'espera que BCNeta ja farà el que ha de fer o els qui aparquen al carril bici o en doble, triple o fins i tot quadrúple fila!

Related Posts with Thumbnails