Brindis per la independència

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ja ha causat les primeres reaccions. En plana política, un reguitzell de reunions i promeses d'unitat –no ens enganyeu, sisplau– i en l'àmbit social, l'anunci d'una gran manifestació pel 10 de juliol que vol reanimar l'esperit de la de 1977 i una primera concentració a la plaça de Sant Jaume, aquest dimarts, a les 20 h. La plaça a penes es va omplir fins a la meitat, però el sentiment i les senyeres feien goig.

És hora de fer-nos grans

Costa plasmar paraules serenes quan et vull la sang. Hi ha sentència i hi haurà guerra. L'Estatut va ser aprovat, refrendat i acceptat en un llarg procés de desgast durant el qual altres autonomies redactaven i aprovaven llurs cartes, i el desgast ha seguit els quatre anys següents que al Tribunal Constitucional li ha costat acordar un esborrany de sentència. Una sentència que fereix l'Estatut, però que esperona la nostra catalanitat més que mai.

Restes del naufragi, material de desguàs

Encara vaig sentir murmuris a l'escala una bona estona fins que es van esvair. Quin descans. Per fi, una mica de silenci. Durant la nit, ja n'havia gaudit amb compta-gotes, d'aquest silenci, cada cop que algú volia fer un riu i jo baixava a obrir-li la porta. Aprofitava per asseure'm còmodament al sofà i, en una de les ocasions, m'hi hauria quedat endormiscat.

La nit de Sant Joan

Tot i que encara ressonen alguns petards i ho faran alguns dies més, el gruix de la nit de Sant Joan ja ha passat. Ha estat una bona revetlla. Han hagut de passar poc més de trenta anys per organitzar-ne una (cal treure partit als terrats!). Han vingut persones que feia temps que no veia i persones que veig sovint, però totes elles persones amb qui és un plaer retrobar-se i compartir música, gresca, paraules i un brindis sincer "per nosaltres", "per repetir vetllades com aquesta".

Rampell de neteja

No et passa de tant en tant que t'agafa per fer endreça? Però endreça de la bona, d'aquella de regirar calaixos i prestatges i desfer-te d'inservibles. És el que fa molt temps que volia fer i hauria d'haver fet, que finalment faig. Fora factures innecessàries, rebuts acumulats, retalls de diari, apunts varis... Signes prematurs d'una síndrome de Diogenes?

Convencionalismes

"Som aquí de pas i no sabem quan trigarem a marxar, així que no hauríem de fer res que no ens vingués de gust fer", explicava fa uns dies a una amiga i, avui, m'haig de sentir aquestes mateixes paraules dins del meu cap mentre acompleixo amb un d'aquells convencionalismes socials que, personalment, no vénen de gust: una vetllada que, per a més inri, he hagut d'organitzar jo, de manera que fóra estrany que l'organitzador –per encàrrec, val a dir– no s'hi presentés.

Subcity

Els dos minuts que trigo a comprar dues T-10 a l'estació de metro Clot, el vigilant de TMB es toca al nas dins de la seva garita; un noi de trenta anys i escaig, compromès amb la normativa suburbana*, apura una cigarreta a l'escala; el vigilant de TMB continua amb l'excavació nasal; una noia amb samarreta de tirants ratada, una faldilla ostensiblement curta, rastes al cap i una anella al nariu esquerre s'arramba a la llatina baixeta que té al davant, aguanta les portes d'accés i es cola; i el vigilant de TMB està més pels mocs que pel que passa al lloc de feina.

Blavor

Avui m'han donat dues males notícies. La primera, que un cosí ha tingut un accident de cotxe i haurà de fer rehabilitació un temps. La segona, que una dona que va donar-me formació i feina fa anys pateix de càncer. Totes dues, persones agradables, empàtiques, alegres i de tarannà optimista. No deixo de donar-hi voltes en tornar cap a casa, Meridiana amunt. L'aire bressola l'olor de les glicines, mentre del cor dels Estats Units arriben llàgrimes convertides en pluja.

'Non Solum'

Havent pagat una entrada de més de 25 euros i amb Sergi López com a únic actor en cartell, esperava molt més d'aquest monòleg que retorna al Poliorama després d'omplir la sala Tallers del TNC. L'actor vilanoví recorre a l'exageració, el sense sentit i la grolleria per arrencar riallades. Un humor –si se li'n pot dir així– més pròxim a l'espanyolada –Pajares, Ozores, Landa...– que no pas a l'enginy, l'acidesa i els jocs de paraules dels quals sempre ha fet gala l'humor català.

Llarga vida als validadors!

Encara que sovint no els comprenen, els envegen o miren d'aplacar-los.

I finalment va arribar el dia

"I finalment va arribar el dia", recordarem d'aquí a un temps entre somriures distesos i un ambient més relaxat que el d'un comiat que, vulguis o no, es fa llarg i tens, sobretot per a tu. Llavors, en aquest hipotètic futur, parlarem de reptes i decisions, de fer-nos grans, de fer camí, d'avançar. La satisfacció d'haver superat cadascun d'aquests reptes ens farà oblidar –o convertirà en nimietats– aquelles pors inicials que no vam gosar mencionar per no fer-les més grans. Has fet el que havies der fer, ja ho veuràs. Amb el temps, em (ens) donaràs la raó.

Te'n vas

Som a tocar l'un de l'altre, però que car es fa veure't, a vegades. I, com més s'acosta la data, més difícil sembla trobar-nos per fer un cafè de comiat. El calendari no enganya. Els dies s'han exhaurit sense adonar-nos-en. Te'n vas. Tu no les tens totes encara; receles de la gent que habita el país on et tocarà viure. Qui no ho faria? En canvi, no qualsevol s'embranca com ho fas tu, ara, amb valentia i decisió. Una inversió de vida, un aprenentatge vital, una mostra de coratge que et farà més forta i sàvia, encara. No volies comiats. Mai no n'has volgut. Allò del sopar era un miratge que mai no palparem i així t'has estalviat una ronda d'abraçades i petons que se t'hauria fet inacabable. Com t'entenc. I que n'estic de satisfet d'haver improvisat aquell sopar, haver preparat el pastís i haver brindat amb aquell Rioja criança del 2006 per tu i el teu periple. Txin-txin sonor, aquell cop per tu i els teus èxits. Ara sé que va ser el sopar de comiat, per més que insistissis a fer-nos creure el contrari. Bon viatge!

D'una batussa al deure formador dels mitjans

Fa uns dies, rebíem un teletip a la redacció –una baralla mortal– que ràpidament es va convertir en una notícia digital i al cap d'unes hores en una notícia televisiva. A l'hora de triar sinònims al mot "baralla" per no repetir-lo, hi va haver negatives en fer servir la paraula "batussa". Perquè "no sona", van justificar-se alguns. Per aquesta mateixa norma, tampoc podíem fer servir "brega", "esbatussada" o "renyina".