e m p r e m t e s

10 d’agost 2010

Telegràfic

Diumenge al matí un argentí amb el nom de Serrat ens porta Patagònia avall fins a la frontera amb Xile. Parla del corralito, de com el seu pare en va fer negoci i dels diners que amaga a casa. Paisatge de llençol blanc, com a ´Fargo´. Al migdia la gendarmeria xilena ens revisa l´equipatge i l´home amb nom de Serrat es conxorxa amb el del bar fronterer per estafar-nos amb el canvi de moneda. Ell trenca el silenci amb una xerrameca incesant i profusa, producte de la culpabilitat? Albirem l´orgue gegantí de roca magmàtica o la torre d´ivori de Fantasia, com m´agrada dir a mi. A l´hosteria Las torres, l´home amb nom de Serrat espera propina. No en tindrà, ja se l´ha cobrada. Caminada de dues hores fins el llac Nordenskjold. Sopar limitat i caríssim. Nit ventosa. Excursió Tot Paine. Llacs Norden i Sarmiento, Banyes del Paine, salt gran i vent que tomba, llacs Pehoé i Toro, riu Grey, llac Grey amb petits icebergs o grans blocs de glaç, i vistes per a inspirar Dalí.

2 comentaris:

  1. Vaja amb Serrat, qui ho diria amb aquest nom amb tant de renom, je je je. Per a què t'imaginis així que l'hàbit no fa el monjo, ja m'entens. Una abraçada

    ResponElimina
  2. Això de no dir-lo pel nom és per restar-li pes, que no se'l mereix... Una ironia de les meves!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails