Montserrat, negoci celestial

No podiem escollir un millor dia per pujar a Montserrat. Bufa un aire plàcid que refresca l'ambient assolellat. Els Ferrocarils de la Generalitat ens porten fins a l'estació del cremallera amb el qual pugem la serralada envoltats de majestuoses roques arrodonides, capricis de la natura, i barrancs prou imponents d'una verdor agraïda.

Bandes gairebé simfòniques

Per novè any consecutiu, l'Auditori ha reunit una representació catalana de bandes de música. La primera a fer-ho és la banda centenària de Miravet que, sota la direcció de Toni Vives, interpreten temes dels Beatles i del mateix director. La música que surt de l'escenari i s'enfila fins a l'amfiteatre és ben bé de banda, metàl·lica, ventosa i excessivament percutida. És la banda de carrer, de comparsa carnavalera, de xaranga de festa major, res a veure amb les dues bandes que la segueixen, la de Jesús i la del Prat de Llobregat que sonen gairebé com una simfònica.

La Botiga / D'aniversari

B. va triar La Botiga per celebrar el seu 33è aniversari amb un grup incomplert i heterogeni d'amics. Incomplert perquè una de les amigues tenia l'estòmac regirat i, com que ja havien quedat per veure's un altre dia, va absentar-se. Heterogeni perquè els vincles que unien aquelles persones amb B. eren ben diversos: amics de tota la vida, familiars i amics d'amics.

Unitat o miratge?

Conèixer la sentència el dia abans no va fer altra cosa que abocar més gent al carrer, perquè amb les modificacions i retallades vàries de l'Estatut de 2006, en lloc de guanyar i millorar l'anterior Carta Magna, la del 78, hi hem sortit perdent. No hi ha gaires camins a triar, acatar la sentència i callar, amb la consegüent pèrdua de drets com a catalans; fer marxa enrere, rebocar l'Estatut vigent i recuperar el de 1978, o tirar pel nostre compte, cap a la integració de Catalunya a Europa.

Somniar en la distància

A vegades fer-se massa il·lusions, pot ser contraproduent. Jo les hi havia posades, les il·lusions, en el 10-J. Tenia la càmera i l'acreditació a punt per immortalitzar el sentiment, la cridòria i la força en fotografies vàries. Tot d'una, sense pregunta prèvia, em diuen, a la feina, que compten amb mi fins que tot plegat s'acabi, però que hauré de quedar-me a la redacció a rebre les imatges i les declaracions, mentre tres companys sortiran a enregistrar-ho i un altre a fotografiar l'acte i "twittejar" el que veu.

És hora de somniar

Plaça d'Espanya, plaça vermella

Els seguidors de "La Roja" surten al carrer per celebrar la victòria contra Alemanya. Cotxes, autobusos i motos fan sonar el clàxon i onegen banderes espanyoles des de les finestres. Entre les 22.30 h i les 23.00 es congreguen a la plaça d'Espanya prop de 1.500 persones. Entonen càntics com ara "Ese Puyol también es español", "Viva España, viva España, oé, oé", "Barcelona es española", "En Catalunya también hay españoles", "Viva Franco" o "España grande y unida".

Senyera o lema

Davant la necessitat imperiosa de mostrar una imatge d'unitat del poble català davant la sentència que retalla l'Estatut, polítics i insitucions no han deixat de vehicular el debat i l'opinió cap a un dilema banal: senyera o lema? PP i Ciutadans ja han deixat clar que no combreguen amb la manifestació d'aquest dissabte i la resta de partits, tret dels socialistes, s'han avingut des del primer dia a l'eslògan proposat pels organitzadors, Òmnium Cultural: "Som una nació. Nosaltres decidim". El PSC considera que és més unitària la senyera i que el lema amaga un clar sentiment independentista, com recordava el portaveu del partit, Miquel Iceta, aquest matí.

L'onada de calor

El foc, petards i bengales de Sant Joan han portat la calor estival definitivament. La revetlla ha estat el punt d'inflexió i els termòmetres no fan més que pujar. Anit, gairebé a les dues de la matinada, la temperatura no baixava dels 23ºC i dormir al passadís en un matalàs no gaire còmode s'ha convertit en la via més factible per a sortir del pas, per arrencar, si és possible, un bri d'aire fresc a la xafogor barcelonina. El pitjor, diu El Periódico, està per arribar. Ja ho crec, a jutjar per les temperatures previstes: 400 graus centígrads!

La Barcelona contrariada

Dijous i divendres, desenes de persones van congregar-se a La Rambla, davant de la font de Canaletes, en roba interior. Els mitjans de comunicació no van faltar a la cita; ja se sap, la carn ven... Tot plegat era una campanya de màrqueting de la firma de roba Desigual –entra mig nu i surt vestit, deia l'eslògan– i, vista la multitud d'interessats i de càmeres, els va funcionar.