e m p r e m t e s

16 d’octubre 2008

De baixada

Hi ha dies en què ho mires tot amb els millors ulls, fas el cor fort, poses bona cara al mal temps, tens tots els gots de casa mig plens i no perds aquell somriure i aquella brillantor a les pupil·les d'un esperit vibrant, convençut que les coses no són tan fumudes i poden millorar.

Avui no és cap d'aquests dies. Miro les persones i veig intranquil·litat, preocupació, desídia i desànim. El meu cor batega inusualment a poc a poc. Fa sol, però, al meu voltant, només veig boira. Una boira plúmbia, densa, pesada, que s'entortolliga entre les passes del caminant i miren de fer-lo caure, a més d'enfosquir-li el camí. A casa, no hi ha prou gots mig buits per silenciar la set.

Em pregunto si tenir una feina estable i ben pagada no és una utopia, si no és de somiadors esperar trobar un habitatge de lloguer a un preu digne. Potser fóra més realista si comencés a qüestionar-me quan durarà la feina i fins quan tindré un sostre que em doni aixopluc.

2 comentaris:

  1. El meu humil consell:viure l'aquí i l'ara... Algunes vegades és més fàcil d'aplicar que d'altres. Ànims!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Silvia. Com sempre, tu, tan animosa. :-) Mirarem de seguir aquest carpe diem a consciència.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails