No t'espantis; res és gratuït. Tot té la seva raó de ser. Enmig de la boira trobaràs obstacles, cert. El que abans no suposava un entrebanc ho serà. Però enmig de la boira també hi trobaràs un món nou. Descobriràs que la llum és capritxosa; es dispersa per lliurar-se del que és tangible i arribar on ets tu i quan et trobi ho farà de mil formes diferents. Fanals i semàfors esdevindran un esclat de flors on només hi havia penombra i brutícia. Res és el que semblava.
També descobriràs que les persones no són com t'imaginaves, amb una forma definida. Això s'ha acabat. Ara les persones seran el que són: constructes permanents, éssers polièdrics amb les seves múltiples cares i les que tu t'entestes a posar-hi. Percebràs la confusió que generen unes faccions no resoltes, quan no saps si darrera l'ombra hi ha un somriure sincer o una mirada superba.
Enmig de la boira, t'adonaràs de com en són d'importants la proximitat, els sons o les olors. Tot és possible al món emboirat. Obesitat desdibuixada amb olor a perfum car, una figura arronyacada que destil·la cervesa... Ho veus? L'art abstracte té un nexe amb la concreció. Només depèn dels ulls amb què es mira. Tens deu dies per descobrir el món de la boira. Després, tornaràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada