(ERNEST) Hola Nuri! Quant de temps!
(NURI) Hola noi, com estàs?
(E) Això tu, que m'han contat que ets a l'Argentina.
(N) Sí. He vingut a visitar la meva àvia i els oncles. I ara m'estava mirant el correu. No m'has escrit gens en mesos.
(E) Ho sé, però és que no paro amb la noua feina.
(N) Ara, ara. M'ho has d'explicar que després de parlar per telèfon, que farà, un mes?, em vas deixar amb el cuquet de saber-ne més. Que era allò de la dispersió del setembre?
(E) Espantós. Recordes que lo meu cap del laboratori me va demanar un estudi de les escoles de l'àrea metropolitana, no?
(N) Exacte.
(E) Pos, resulta que ara arriba la segona fase del projecte. A finals d'agost i principis de setembre hauré d'acostar-m'hi per escampar soques de Pediculus resistents als antiparasitaris més corrents.
(N) Què són els Pediculus?
(E) Polls. Aquells bitxets que se't fiquen al cap i et xuclen la sang.
(N) No fotis!
(E) Sí, foto. Jo també vaig flipar, però m'heu paguen bé i he signat un contracte amb clàusula de secretisme.
(N) Però per què ho feu? No ho entenc?
(E) Per moure lo mercat dels antiparasitaris. Ara n'he ha un munt i la majoria ja no són tan efectius com ades. Són productes fàcils de fabricar que es venen com a xurros si hi ha plagues als col·legis.
(N) I on és l'ètica, Ernest?
(E) I qui me paga los estudis, si no, eh?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada