e m p r e m t e s

22 d’abril 2010

Fades d'hospital



Aquest any he començat a celebrar la Diada de Sant Jordi un dia abans i d'una manera força positiva, almenys així vull pensar-ho: repartint contes de fades a nens i nenes hospitalitzats, dedicant-los-els i xerrant amb els que es veien amb ànim de fer-ho. Alguns enllitats, d'altres en cadira de rodes o dempeus han rebut aquests senzills obsequis amb un generós somriure, malgrat estar combatent la malaltia –en ocasions, severa– amb un estoïcisme que més d'un adult voldria tenir.

Fixa't, venia a lliurar i explicar contes de fades i resulta que les fades ja són a l'hospital, rere aquestes mirades d'innocència i saviesa al mateix temps, paradoxes de la vida. Una jove amb dots d'escriptora ens parla d'una fugida amb paracaigudes i del seu gat de felpa de color taronja. Està convençuda que en algun racó de l'hospital hi ha d'haver un paracaigudes. Només has de trobar l'heliport, li suggereixo còmplice, i tots els grans hospitals en tenen.

Més enllà, descobreixo un nano que va ingressar amb forts marejos després de l'última ensopegada del Barça, equip del qual duu la samarreta. Pinta vinyetes de l'home aranya, mentre la nena de llit del costat, d'uns ulls negres, penetrants, preciosos, no perd de vista els dibuixos animats que emeten per televisió.

Per aquest camí, que surt del bosc de l'Encís i passa per la planta de pediatria, trobem a molts artistes, poetes, artesans del punt de llibre i de les roses de paper. Una adolescent amb ulls de cel trenca la timidesa per explicar-nos, en un catatlà envejable, que fa un any va deixar Romania per viure a Olot i que li encanta el manga. Un marrec de P5 fa rodar els cotxes per un aparcament en miniatura i diu que de gran vol un cotxe i un "chucho". A dos adolescents els recordo, amb to de sorna, que han d'haver fet el comentari de text del llibre la setmana entrant i que a final de mes hi ha exàmen i riem.

A cures intensives, el més gran dels valents lluita contra un drac ferotge –molt ferotge. No es diu Jordi, però fa honor al santoral perquè ha mig escrit un llibre i l'any vinent vol ser en un conegut centre comercial per signar-ne exemplars. Qui sap si a la portada, hi acabarà posant una papallona i una flor... A la sortida, una nena s'acomiada de l'hospital, després d'estar-s'hi sis mesos, i... menjarà iogurts!

2 comentaris:

  1. T'has posat les piles amb el blog, Aleix!! Com m'agrada!!

    Veig que va ser una experiència única, suposo que a moments molt complicada, però que es va veure compensada per aquesta energia i somriures que destil·len els nens malgrat la seva situació.
    Felicitats per la iniciativa i espero que em puguis explicar més coses en directe!!

    ResponElimina
  2. Sí, m'ha vingut de gust. Són uns moments agraïts, aquests entre tu i el teclat i el silenci de la nit o de primera hora del matí. Un petó!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails