Catalunya no decideix, encara, per bé que l'eslògan triat per a la jornada de consultes d'avui il·lusiona. De moment, Catalunya --o una part, el 161 municipis-- opina, es manifesta, s'expressa, hi diu la seva sobre una qüestió per a alguns cabdal, per a d'altres fútil, que aixeca passions de la més diversa índole. Només per això podem titllar-la de qüestió cabdal.
Al Masnou rondava el desànim quan, al migdia, no havien assolit ni de lluny la mitjana del centenar de vots per hora que havien previst. El municipi del Maresme és costerut i "moltes persones no ho tenen fàcil per arribar-se fins aquí", explicava una de les voluntàries.
A més, segons la jove, l'Ajuntament, que governen PSC i ICV, no hi ha ajudat gens. "Ni han cedit recintes municipals ni tan sols ens han deixat les urnes", explicava, les han prestades localitats veïnes com Teià.
Sant Cugat era un formiguer fins i tot a l'hora de dinar. L'ambient era fred, però festiu. Senyeres als balcons i moltes famílies que ho han aprofitat per sortir de passeig. Organització màxima al nou ajuntament de la vila, amb una porta d'entrada, una de sortida, voluntaris que instaven a no bloquejar el pas, urnes i música, amb els Espart per tancar la jornada.
Per primera vegada --sense desmerèixer la consulta d'Arenys de Munt--, hem viscut una "veritable" festa de la democràcia. Aquí no hi ha hagut un sistema imposat, ni unes llistes tancades, ni uns caps de llista que batallen per sobresortir amb tècniques de màrqueting i d'oratòria vàries.
Avui ha estat el poble qui ha volgut fer política, fer-se sentir perquè algun dia li deixin dir què en vol fer d'aquest país. I qui no ho vegi bé, que s'hi posi fulles i accepti d'una vegada que aquest sentiment hi és i hi serà, diguem sí o diguem no, tant si ens deixen com si no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada