e m p r e m t e s

27 de juliol 2007

D'on ve la sort?

El que un home pensa de si mateix és el que determina el seu destí (Henry David Thoreau)

Fa temps vaig llegir que la bona sort se la fa un mateix, que no ve sola, que no hi ha cops de sort. Aleshores, no ho vaig entendre. Només calia interpretar el sentit que els autors del llibre volien donar a les seves paraules. Bona o dolenta, la sort és als ulls de qui mira. Els fets passen i són el que són. El temps ens dóna prou perspectiva per veure, sovint, que el que semblava una cosa n’acaba sent una altra.

—Bon cap de setmana! —he proferit als meus companys de feina, mentre deixava el lloc de treball—. Fins la setmana vinent, que serà millor que aquesta.

Ho he dit ben convençut. Un desig que ha vingut de ben endins. Tot d’una, algú ha espetat:

—I per què ha de ser millor?

—No ho sé —he afegit—, m’agrada pensar-ho i, ben mirat, per què no podria ser-ho?

Pensar en positiu no vol dir viure en un món irreal. Pensar en positiu és mirar de veure el millor de cada situació i així poder-ne treure el màxim profit. Pensar en positiu t’ensenya a no encallar-te quan alguna cosa no surt com tu vols, que no té res a veure amb el comformisme sinó amb la idea que res passa perquè si o que tot té una raó de ser. En definitiva, que cal seguir caminant fins a trobar allò que hom busca. Qui no s’atura acaba fent sort.

4 comentaris:

  1. Personalment prefereixo no preocupar-me per aquestes coses de la "sort" o de la "no sort".

    Són els avantatges que tota la meva existència estigui predeterminada per la providència de la meva divinitat, omnipotent i infinita, que va deixar escrit el meu destí i el de tots els creients a les estrelles, o als pòsits del cafè, o a les cartes, o a o li vingues de gust.

    És broma.

    Estic d'acord amb tu. Costa el mateix pensar que tindràs un bon dia que un mal dia, i a més acostuma a ser més profitosa la primera opció.

    Que vgi bé!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Ararat. La teva primera opció, la de broma, era tant respectable com una altra. Hi ha molta gent que hi creu. És la fe. Cadascú la posa on vol. Fins aviat!

    ResponElimina
  3. i tant, digues que sí!
    que qui dia passa any empeny
    i, així, pren tot el fruit que et pugui donar
    el camí que poc a poc escrius...
    (òstia que original que sóc, eh?)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails