Un bars de poma, un bars de ricota (una mena de formatge fresc, més dens que el mató), dos vigilantes (croissants o medialunas de crema) i un cafè han servit per aixecar un dia que començava ben d'hora, a les 5.45 h. La Carina d'inesgotable simpatia i bon humor ens ha portat a l'aeroparque. Què faríem sense ella? Jo m'hi hauria perdut, i no per gran, sinó per caòtic. Era l'hora que era, però avui acaben les vacances d'hivern a l'Argentina i estava ben atapeït.
Havent aterrat a Trelew, l'Armando ens ha portat per les planícies ermes de la Patagonia fins a Puerto Madryn. Quan he fet esment de "lo llano que es el paisaje", l'home ha saltat amb aquella ironia que caracteritza la majoria d'argentins i m'ha dit un no tan convençut, que me'l creia; una broma similar a la de "la curva muy cerrada" que va clavar a uns altres viatgers (d'aquí que parlin de clavadas).
L'Armando, de pell aspra i solcada per les inclemències de la meteorologia local, depassa la cinquantena. És ben autòcton, ha dit, però com la majoria d'argentins, no passa de quatre generacions enrere que no tingui avantpassats de fora. Pel que fa a ell, els quatre avis eren espanyols: un mallorquí, un català, un altre de Castella i l'altre de la Rioja, crec recordar. La mitja hora llarga que ha durat el trajecte ha omplert tots els silencis disponibles d'història i anècdotes. Ens ha parlat de la colonització i de com els espanyols, primer, els italians i galesos, després, van desplaçar la població autòctona (per no dir que la van exterminar) i van créixer desmesuradament.
El guia comenta que no entén "el separatismo que hay en Europa" (una clara al·lusió a la situació multicultural i plurinacional de l'Estat espanyol) i que no passi com a Llatinoamèrica on el castellà és el comú denominador i el mecanisme integrador entre gent de diverses procedències. He intentat explicar-li que la situació és molt diferent, que Europa és un territori amb una diversitat cultural i lingüística que es remunta a segles d'història, a diferència d'Amèrica on la llengua (i també la cultura i la religió) que ell denomina "unificadora" es va imposar per la via pacífica i, si no, per la força. No he insistit. Tenim punts de vista diferents en això i, certament, no entenc per què aleshores tot sovint critiquen l'Espanya colonitzadora o parlen tan cofois del general San Martín, l'alliberador de l'Argentina, Xile i Perú.
Però per llibertat, la de les balenes bufen, salten i cuejen amb força a la costa de Puerto Madryn. Aquesta dansa aquàtica ha estat la millor rebuda que podíem tenir i hi hem respost amb hores i hores d'admiració pausada a banda i banda del passeig marítim. La gana ens ha portat fins un racó poc conegut, el bar de pescadors que hi ha damunt del club marítim, a mig quilòmetre al nord del centre, vorejant el litoral.
Per cent pesos argentins per persona (uns vint euros) hem menjat com els reis, si és que mengen tan bé; torrades amb saborín (un tipus de peix que s'aixafa, fent-ne una mena de paté), una caldereta de marisc (la millor que recordo), lluç negre de les profunditats de l'Atlàntic (ric en àcids grassos essencials omega 3, segons la cambrera), "pulpo colorado" també atlàntic, que es desfeia al paladar, flam fet a casa amb ou de veritat i no ou líquid o en pols com a casa nostra, i vi blanc de Mendoza, barreja de les varietats de raïm Chardonay i Semillon, que recorda al Rías Baixas gallec. I per pair la bacanal, migdiada d'una hora en una duna de la platja, un cop ha baixat la marea.
Fantàstic lloc per fer una temporadeta de relax, el teu vaixell, la remor de l'oceà, el crepitor a fusta del vaixell, i el sol i la sal fent-te un tractament facial com la pell d'un animal a un encurtidor. Tinc bon record d'aquest lloc però ja estic desitjant veure fotos quan tornis. Una abraçada germanet
ResponElimina