Servir cerveses i combinats diversos fins a l´edat de jubilar-se no és la vocació de ningú. Tampoc l'era per a la Giselle, tot i haver entrat al Cosmonauta per la porta petita, com totes, primer rentant gots, més endevant fent taules. La noia prometia, tenia un talent nat, i les companyes d´escena no es guardaven les crítiques ferotges i els comentaris més acarnissats entre bambolines. Fins i tot la Marlenne, la reina de la nit, l´estrella del Cosmonauta va predir el potencial de la jove: "un dia, aquesta noia ens treurà la feina". I així va passar.
La Gigi (nom amb el qual va rebatejar-se) es va deixar seduir pel cegadors focus de l´escenari, la colla d´homes amb excés de zel que s´abraonaven a primera línia es deixaven seduir per ella. Extasiats, tots, absolutament tots, mentre la Gigi deixava caure les peces de roba, una darrere l´altra, serpentejava, onejava, ballava i suspirava amb la mirada al futur: dirigir el seu propi local de striptease. Però el futur no el sap ningú, només l´intueixen uns pocs i la Marlenne, vist el seu encert, va decidir provar sort en l´art del presagi i es va apuntar a Cartomància 1, Psicologia endevina, Quiromància i Lectura de runes a l´escola per a fetilleres expertes.
Jajaja, molt revelador aquest conte, Aleix!!
ResponEliminaCom la majoria de contes, oi? :p
ResponElimina