Colar-se al metro de Barcelona hauria de considerar-se ja un esport nacional, si més no barceloní, perquè cada cop té més adeptes. La modalitat accepta variants, des de la cursa d'obstacles (els "coladors" àgils fan gala de la seva agilitat saltant la tanca amb més o menys gràcia, i els qui ja tenen una edat, o la indumentària no els ho permet, o no volen temptar la llei murphiana, passen per sota, aquests sempre amb poca gràcia), fins a la modalitat dels penques, que veuen prou solidaritat en la resta de passatgers per enganxar-s'hi creient que no els fa res compartir el bitllet amb ells.
L'altre dia es va donar el cas que un noi volia colar-se darrere d'una àvia i la dona va tenir la fermesa de girar-se i renyar-lo. El nano, va fer un pas enrere i va esperar el proper viatger, jo. No vaig dubtar a repetir la situació, però es veu que la proximitat en any de naixença el va envalentonar una mica. La cosa va anar així:
-Què fas?
-Pasar contigo.
-No. Tu per aquí no passes.
-¿Pero que te cuesta?
-¡Que no pasas!
-Vale, vale.
La situació és un exemple flagrant de falta de civisme, d'incompliment de normatives i de tenir molta barra. Però el que més em reventa de tot plegat és adonar-me que el personal de TMB de l'estació Clot de la línia 2 s'ho mira des de la garita i fa els ulls grossos. Mai no fan res, mai!
[Aquesta entrada s'ha programat per a la publicació automàtica]
Jo faig el mateix que aquesta avia!! Em giro i li nego el pas abans de passar la meva targeta de metro. És una de les coses que em dona més ràbia!! Amb mi no es colaran al metro. He dit.
ResponEliminaJo també faig com tu i penso que TMB ens hauria de premiar per fer-los de policies!!!
ResponElimina