e m p r e m t e s

02 de novembre 2007

Els matins judicials de TV3

En Cuní ho ha aconseguit: ha portat el testimoni de l’agressió dels ferrocarrils al programa. Com li agrada això de tenir-ne l’exclusiva i reiterar-ho davant de les càmeres: «tu no volies sortir en cap tele però has vingut avui aquí?» i «no aniràs a cap altra tele?» El noi ha dit que no, que només volia comparèixer una vegada per deixar clar que molts dels fets que s’han descrit als mitjans no són certs. Ni ell és un home sense papers ni a Olesa l’han insultat.

També ha denunciat que la majoria de televisions no hagin tapat la seva cara en les imatges difosesTV3, per exemple—, com s’ha fet amb la noia agredida o, fins i tot, amb l’agressor. Podem dir-ho obertament, els mitjans que han mostrat, sense ni qüestionar-s’ho, la imatge del noi no han actuat amb la diligència periodística. A «Els matins» de TV3, a sobre, van optar per debatre i preguntar a l’audiència sobre l’actitud del noi, que el Cuní qualificava de «passiva». I tu, què hauries fet?

El judici ja estava emès. Som-hi, que és molt fàcil dir segons què quan es veu des de fora i si, a sobre, genera audiència, doncs millor. Com a espectador hauria agraït una mica d’empatia, de ganes de posar-se a les sabates de l’argentí. Però avui, l’entrevistador era en el paper d’un jutge o, més aviat, d’un fiscal. Amb posat acusador, el front arrugat, les celles baixes sobre la mirada ferma, i el tors cap endavant, llençava una pregunta rera una altra, sobre la procedència del noi, sobre els motius del viatge, sobre la seva vida professional... i he decidit que ja en tenia prou d’aquest color.

'Sentiu com agonitzen?'

Són extrems als quals no caldria arribar. Està bé que es doni la oportunitat de clarificar uns fets per al·lusions, però sense fer-ne «salsa rosa». Les vaques del camió accidentat no han estat menys. La redactora que s’ha desplaçat al lloc dels fets n’ha fet una crònica molt digna, però el conductor del programa ha volgut anar més enllà i fer-nos sentir els gemecs i l’agonia de les pobres bèsties. Fins i tot, ha interpretat un gag d’una comicitat qüestionable amb Pilar Rahola qui li suplicava que deixés de mostrar aquelles imatges amb primers plans de les vedelles esbufegant, a les últimes. A mi, en casos com aquest o l’anterior, em falta el Cuní que es disculpa i diu «és cert, ens hem excedit.»

ARTICLES RELACIONATS: L'ocell, a la gàbia.

8 comentaris:

  1. Trobo que tot el cas de l'agressor dels Ferrocarrils és lamentable, ja no pel succés, sinó pel tractament que se'n ha fet als mitjans. Han tractat amb molt més respecte l'agressor que molta gent més important.

    ResponElimina
  2. No he vist el programa, però és cert que s'ha tractat injustament aquest noi, ja que la majorai de nosaltres no sabem com hauríem reaccionat. És molt fàcil parlar des del sofà de casa.

    ResponElimina
  3. Doncs, sí, Pink, és bastant vergonyós com s'ha mediatitzat tot plegat i la de judicis paral·lels que s'han muntat, fora dels tribunals.

    ResponElimina
  4. Hola Jesús! És tal com ho dius: des del sofà, les coses es veuen d'una altra manera. Sortosament, el noi s'ha mostrat caut i intel·ligent en posar punt final al circ. Esperem que el Cuní, hagi també ho hagi entès.

    ResponElimina
  5. Un dia un amic meu va veure com un home picava una dona. Va intervenir en defensa de la dona. Als cinc minuts estava estés a terra rebent bofetades de l'home i la dona.
    Es molt dificil saber quan intervenir o quan mirar cap altre costat.
    A aquest noi se l'acusa de no intervenir però no hem d'oblidar que també s'acusa a la fiscalia de pasivitat ja que només va intervenir quan el cas va ser mediàtic i aquests si que són els que no poden mirar cap altre costat en cap moment.

    ResponElimina
  6. Tens tota la raó amb això. Però és curiós que un debat sobre l'actuació judicial ja costa més d'obrir... Fins aviat!

    ResponElimina
  7. Ostres, sí. Arribo tard i estic bastant d'acord amb tot el que s'ha dit. Qui critica hauria de ser capaç de reconèixer que fins que un no es troba en la situació realment no pot saber què faria, és la contradictòria essència humana (bé, almenys així ho penso).
    El que també tinc clar és que després de l'agressió el que més fàstic m'ha fet ha estat el comportament dels mitjans de comunicació. Matins.sí

    ResponElimina
  8. Sí. Hores d'ara ja no saps que és pitjor. Però és incomprensible com podem mantenir el circ mediàtic d'algunes cadenes, perquè tenen audiència, sinó aquests programes no estarien a les graelles.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails