La queixa dels 45 anestesiòlegs

[...] es tractava la notícia de manera no objectiva, tendenciosa i amb el més pur estil de la premsa groga [...] amb premeditació, traïdoria i intencionalitat [...] TV-3 va fer un judici de valor, paral.lel al de la justícia, associant el nom de la doctora a l'error produït en la transfusió...

Són brisalls de la carta d'Ancor Serrano Afonso i 44 anestesiòlegs més que avui apareix a El Periódico de Catalunya. Paraules més plenes de ressentiment que de precisió. Sí, Senyor Serrano, no se'ns ofengui més encara. Està clar que vosté i qualsevol treballador de l'Hospital de Bellvitge hauria preferit que el nom del centre hospitalari brillés per un nou avenç en el terreny de la medicina que no per una errada fatal. Nosaltres, els mitjans, també ho preferim.

Aquesta vegada no hem pogut parlar d'excel·lències, sinó d'un infortunat error en la transfusió de sang d'un pacient. Un error humà, per la persona que el va cometre; un error mèdic, pel metge responsable de l'equip, i un error hospitalari, en tant que succeeix al recinte. Per tant, deixem-nos de quin és l'adjectiu més apropiat a l'error, que l'error hi va ser.

Es queixa que la televisió pública mostrés el nom i cognoms de la metgessa que signà l'informe mèdic. No va desencaminat en demanar més cura quan es tracten aquests temes i que s'obviïn els noms. Al domini públic, el que de veres li importa és què ha passat, que un pacient convalescent ha mort per una doble transfusió errònia a l'Hospital de Bellvitge, perquè de jutjar qui sigui ja se n'encarrega el jutge i quan hi hagi sentència serà una altra cosa.

Amb premeditació i traïdoria?

El Senyor Serrano també parla de "notícia tendenciosa" i, si amb això vol dir que no s'hi reflectia prou el parer de l'hospital, sàpiga que al primer teletip d'agència constava que "l'hospital no s'ha volgut pronunciar al respecte". Aleshores ens surt amb això de la "premeditació", un terme del dret penal que s'aplica en casos d'homicidi. Ara, si el que volia dir és que el periodista ha meditat la notícia abans d'emetre-la, és a dir que l'ha raonada dues i tres vegades, accepto l'apreciació.

Tot i això, dubto que el seu to sigui tan amable perquè, tot seguit, retorna al glosari judicial i acusa la notícia de "traïdoria", és a dir que el periodista hauria actuat amb "la cautela necessària per assegurar l'execució d'un delicte sense córrer cap risc". Això eleva la redacció de notícies a la categoria de delicte (deu ser que hi ha notícies que maten). Amb qualificatius d'aquesta índole, diguim, ara, qui acusa a qui.