Havien de trobar-se a la terrassa del bar situat al xamfrà de l’avinguda del Paral·lel amb el carrer de Llançà. L’home gurú —l’únic que no podia faltar a la cita— fou dels primers en arribar. Parsimoniós i maldestre, col·locà les seves carns a la cadira, sense perdre el somriure desdentat en cap moment. El seu posat era el d’un nen matusser i entremaliat que espera ansiós els efectes d’una trapelleria.
De mica en mica, anaren arribant els participants, la majoria dones. L’home gurú allargava una carxofa crua a cada nou vingut i exclamava: «Pela-la!». La dona que tot just s’havia assegut ho va fer sense replicar però amb la mirada demanava una resposta als altres i va trobar-la en aquesta explicació: «Normalment, quan peles una carxofa, et queden les mans brutes, però a tu et queden netes com a tots els que som aquí, això vol dir que ets apte.»
Els assistents es miraren les mans encuriosits i l’home gurú era l’únic que tenia les ungles brutes. Però a l’home gurú ningú no el qüestiona. Per ell, eren allà. Tot d’una, l’home rodó incorporà el tors, com si hagués vençut un estat d’ensopiment, i demanà a les vuit persones reunides que traguessin els medicaments. Tots van treure alguna capsa de pastilles, menys una minoria que va agafar una ampolla d’aigua. «Doneu-hi set voltes amb filferro per potenciar els efectes de la medicina o de la beguda», va dir mentre s’aclofava de nou a la cadira.
Feia estrany de veure, aquell home rodó, de pell perlejada i vermella, embotit dins d’un conjunt d’americana, pantalons i camisa que per a res del món feia joc. Però ell era l’únic que sabia el camí i què calia fer, un misteri que cap dels assistents coneixia. Cadascú hi havia anat per una raó diferent: curiositat, creença o cerca de guariment.
Quan fou el moment per a l’home gurú, s’alçaren —ell el primer— i avançaren cap al parc més pròxim. Un cop allà, el guia exclama que el sol era prou baix —a tocar de la carena de Collserola— per mirar-lo fixament. Segons ell, no hi havia perill per a la vista i en ell veurien una figura a la qual se li pot demanar qualsevol cosa. Les ovelles humanes inconscients, estúpides o benèvoles, que a efectes pràctics és el mateix, li feren cas a ulls clucs i es deixaren encegar per una il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada