Les bandes sonores que es posen en venda no sempre són fidels a la pel·lícula. Va passar amb Titanic i Gladiator, que uns anys més tard completaven el repertori amb un segon CD. El cas d’E.T. va ser més flagrant. Els vuit temes del primer disc es van completar amb deu composicions més de la pel·lícula de Spielberg per a una edició especial que encara no era la definitiva. L’edició del vintè aniversari havia de portar vint temes!
Tampoc a la banda sonora de Blade Runner ni al seu compositor, Vangelis, se’ls ha fet justícia. Com E.T., de John Williams, aquesta també és una de les obres mestres de la música per a cinema. Vangelis va crear un tema central i potser el tema d’amor més bell que s’ha escrit mai. Encara va anar més enllà i va conferir a la pel·lícula de Ridley Scott una partitura grandiloqüent, enigmàtica, rica, delicada i vigorosa.
Era tan incomprensible que la banda sonora només inclogués vuit temes, que la van reeditar per incloure-hi dotze temes. Els entusiastes de la pel·lícula podien, finalment, disposar de la “cançó de Rachel”, el “Blues de Blade Runner” sencer, amb una durada de deu minuts, o el moment àlgid de les “llàgrimes sota la pluja”. Tot i això, la banda sonora seguia incompleta.
El 2003 el mercat descobria Blade Runner – Esper Edition, amb 30 temes de la pel·lícula, entre els quals trobem efectes sonors, les atmosferes de la pel·lícula i temes inèdits. Són dos discos on cada peça va lligada a la següent, de manera que és una delícia escoltar-lo d’una tirada. Malauradament, aquesta edició està descatalogada als grans comerços. Un error de màrqueting? Qui ho sap. De moment, el Verdi s’ha espavilat i exhibeix Blade Runner – The Final Cut. Anem fent boca.
Espero que a Girona algun cinema s'espabili i la faci amb dolby Sorround i THX
ResponEliminaRecordo que vaig veure la edició del director al cinema, fins llavors només l'havia vist a la televisió o en video i vaig plorar davant de tamanya magnificiència.
La vaig anar a veure, el darrer dia. És trist que una obra mestra així només s'exhibeixi quatre dies. Però si l'enganxes, val molt la pena. Bé, que t'haig de dir. La versió final és brutal, no canvia res del film si la compares amb director's cut, però hi ha més escenes d'exteriors. Brutal. Me la mirava i pensava "com pot ser que d'això faci 25 anys? Però si sembla d'avui!".
ResponElimina