Cada matí, en llevar-me, em pregunto si hi haurà o no «magdalena» per esmorzar i sempre n'hi ha una a la bossa. Sembla que el pastisset no ens acaba de fer el pes, però el desgrat no és tant gran com perquè ens acabem decantant pel brioix. Qui sap. Potser, aquesta data, la del 30, serà la definitiva. El dia perquè el tren torni a funcionar o perquè, definitivament, el rebuig del pastisset cònic estroncat sigui unànime i ens deixem estar de magdalenes d'una vegada per totes.
Je, je, que bo. La "ministra de momento" és molt "catxonda", però trobo que els sindicats, i finalment els catalans, perquè no dir-ho, també.
ResponEliminaSí, últimament els socialistes estan molt divertits. El Zapatero ahir amb el Buenafuente mirant de vendre'ns el seu "talante". Un talante buit, clar. Ja hem vist que tots, tots, calcen del mateix peu.
ResponElimina