Em vas sol·licitar «un moment» i el vas omplir amb elogis ponderats i una crítica constructiva i curosa, d’aquella manera que només els professionals saben fer. Ets una dona de formes amb molt de contingut, no me’n guardo cap dubte. Ets capaç de fer veure les bondats per retrobar el camí de la confiança i de cantar amb suavitat els errors per emprendre el camí de la rectificació.
Quan passen els dies i ningú comenta la nostra feina, hem de pensar que alguna cosa no va bé, vas dir-me. Vols dir? Hi ha crítiques que, segons d’on vinguin, més valdria no escoltar. Que n’hi ha de destructives, de descoratjadores i de tan matusseres que es veuen venir de lluny. Passa el mateix amb els afalacs, alguns són tan humits com la llengua.
Si les paraules no venen d’un amic o d’un entès de la professió, més m’estimo el silenci. Un silenci no massa durador, tot sigui dit. Un silenci contingut, com un alè vital, com el moment en que l’orquestra deixa d'afinar i resta atenta a la caiguda de la batuta del mestre.
Hi ha altres comentaris, ni humits ni destructius, simplement sense pretencions. I ni d'amics ni d'entesos, nom�s d'alg� que passa. Recoda els matisos.
ResponEliminaTinc clars els matisos. D'això va l'escrit, de saber entreveure què diu qui i amb quina intenció. Quan deia "paraules" no em referia a comentaris superflus del dia, un hola, un arreveure, etc., sinó que em referia a comentaris més profunds. Però tens raó Anima Alada, he estat poc precís. ;-) Fins la propera.
ResponElimina