Explica, la mossa, que diumenge va arribar a Malabo amb un avió d’hèlix i s’hi va quedar perquè no hi havia cap vol cap a Bata. «Vaig anar a dormir a casa d’una amiga d’en Roberto i em va deixar el seu llit», relata amb sorpresa. Tot i la comoditat d’un matalàs, a penes va aclucar l’ull. Ho atribueix al Lariam, el medicament que pren per no agafar la malària, i als nervis.
L’endemà, va enlairar-se amb destinació a Bata. Hi arribava poc després de vorejar l’illa de Bioko i el seu volcà de tres mil metres. Un curiós llangardaix negre, de cap i cua taronges, va donar-los la benvinguda només posar els peus a la ciutat de Bata. Es tracta d’una localitat costanera, amb més palmeres que asfalt i un xic desordenada. La temperatura, de moment, suau, ja que la pluja havia refrescat l’ambient.
La mossa segueix explicant-me fragments de la seva aventura africana: «He conegut els amics d’en Roberto que treballen a l’ONG i són molt macos. Tant la noia que ara mateix em deixa connectar-me a Internet com l’infermer de l’Hospital de Bellvitge, a qui, per cert, vaig conèixer en una sala de vetlles.» No m’ho podia creure, tant sols arribar a l’Àfrica, visita les pompes fúnebres. Es veu que quan mor una persona del barri, tots s’hi reuneixen i ella no era menys que la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada