Cada cop falta menys perquè s’acabi l’any i això vol dir que comença a ser hora de pensar en tot el que volem foragitar de la nostra vida, en aquelles coses, persones o situacions a les quals volem dir adéu per sempre. Haig de fer la llista, com cada final d’any. No és una llista negativa, encara que ho pugui semblar. Senzillament és una llista de comiat, escrita a mà, a consciència.
En la majoria de casos —si no en tots—, m’adono que, fins i tot, puc agrair abans d’acomiadar, perquè dels pas d’algunes persones, d’algunes feines i d’algunes situacions n’he tret alguna lliçó. Així, està aquella feina de la qual em vaig acomiadar però que tantes satisfaccions em va portar, per les persones amb qui vaig treballar, per la gent que vaig conèixer i perquè em va servir de pont per establir-me en un nou lloc de treball.
Agraeixo també haver sabut dir no a aquella altra feina que d’entrada semblava «el meu somni de petit fet realitat». Havent analitzat amb cura l’entorn de treball, el sou i l’horari, vaig ser capaç de dir que no i adonar-me que encara tenia molt de camí per fer en una altra banda. Però això tampoc em va fer desdir de seguir buscant i de fer una prova aquí i una altra allà, que alguna comença a donar fruits dolços i melosos.
Dic adéu, doncs, a les feines mal pagades, als entorns laborals crispats i als empresaris explotadors. Fora també els manipuladors i els estafadors de sentiments i de butxaca. Que ho passin bé en una altra banda els que emboliquen la troca en lloc de teixir bones relacions, els ressentits i els poca-soltes. I per ara, ja està bé, que encara em queden dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada