Passar per les portes del metro de Barcelona sense haver pagat és ben senzill i això fa que cada vegada tingui més adeptes. Davant les tanques giratòries —que no «valles», en tot cas el batlle n’hauria d’estar al corrent— són molts els qui se les rifen amb un simple salt o hi passen per sota, tal com es fa en aquell ball de la corda o del pal que tant triomfa en les animacions hoteleres.
Una altra manera de colar-se al metro, és fer-ho per les portes de sortida. En aquest cas, els hàbils han de gaudir de braços llargs per obrir la porta més allunyada i així desencallar la porteta metàl·lica que els toca al ventre. Si TMB creia que els «colons» s’ho pensarien dues vegades quan es topessin amb tanques més modernes i altes, han ben errat el tret.
La modernitat a les portes del metro propicia la proximitat i el contacte carnal entre desconeguts. La tècnica va de la següent manera. Quan passes la targeta pel lector, ràpidament se t’endossa algú al darrera, esquena amb ventre, perquè així la maquinària ultramoderna detecti només una persona, una de pes i de grans dimensions, però també de quatre potes i dos caps.
No sempre és així, clar. Hi ha qui, a sobre, juga a batre el rècord Guiness perquè, ahir, en lloc de dos caps, n’érem tres. Dos romanesos se’m van entaforar al darrera, així que vaig decidir aturar-me a mig camí mentre el senyor de la guixeta s’ho mirava impassible i silenciós des de darrera el vidre. El primer romanès em va exigir que avancés amb un «passa» ben sonor, i jo que em giro, me’l miro, i li dic que «en tot cas, què passa aquí, no?» i que «sí que anem bé cirerer».
Diria que el vaig sorprendre, però vam acabar passant tots tres amb el mateix bitllet: ell, la dona i jo. Això explica perquè TMB ha decidit apujar el preu de les targetes més d’un quatre per cent —més que l’IPC i que els augments de sous—, però no justifica per què no hi fa res. I amb els «colons», cal estar a l’aguait; No tots busquen colar-se, n’hi ha que també fan calaix.
Osti, quina ràbia aquests dos, no ? M'emprenya la gent amb excés de "morro".
ResponEliminaDoncs, sí, la veritat. A mi m'és igual si volen saltar les tanques, però que no s'enganxin a la gent. Per cert, bon any!
ResponEliminaAixò passa a Barcelona, al metro al tren, però també a València. A mi em va passar fa un parell de mesos, no em trobava gaire bé i se'm van entaforar dos subsaharians darrere meu. Si fos per necessitat encara, però portàven roba molt més cara que la que jo podria comprar i en ma vida no he pagat el transport públic.
ResponEliminaEl meu tiet ha estat sempre a les taquilles del metro i l'inseguretat ha arribat a tal punt que ells si surten de la seva cabina s'hi juguen la vida. Una pena, certament una pena.
Sí, potser per això fan tant la vista grossa amb els infractors, per por d'arriscar la vida. Però, sincerament, que els honestos paguem l'ànec, com solen dir els castellans, fum una mica. Que rebaixin el cost del transport urbà i que pagui tothom. ;-)
ResponEliminaAmb Renfe passa el mateix: blinden les estacions (malament) i treuen els interventors, que són els únics que imposaven una mica d'autoritat entre els vàndalsi de modals entre els incívics.
ResponEliminaAra, anar amb Renfe el cap de setmana al vespre és un esport de risc.
Però si ells van amb morro, aquests que es colen enganxant-se a qui passa pagant el bitllet, cal tenir més morro que ells i muntar-los una bona escandalera perquè reculin.
Perquè això és ser cornut i pagar el beure!
Salutacions cordials des de Vallromanes
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Sí, sí, munta un escàndol però sense jugar-te la vida, que segur que n'hi ha que no s'estan de treure la navalla.
ResponElimina