En comparació al volum de gent que transita els carrers a l’estiu, Camarles sembla adormit, com en estat d’hivernació, gairebé desolat quan el sol és a jóc i el cel s’encén per darrer cop i crema del daurat més intens al taronja tirant a malva. El vent udola ferotge mentre empeny porticons endavant i endarrere, i fa espetegar les branques dels pollancres entre si. Els arrossars i els recs adquireixen un aspecte límpid, argentat i glaçat. En ells, el cel s’hi emmiralla gelós de les aigües impecables i tornassolades, que el vent de dalt no toca. Colors canviants al cel i a la terra, fan del delta un espectacle encisador, únic, que batega a poc a poc i exhala una pau horitzontal per la contrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada