Desconec si avui és un dels dies de l’any en què més infraccions de trànsit s’arriben a fer; però del que no hi ha dubte és que si l’Ajuntament volgués, es faria d’or. Només hauria de posar en marxa alguns d’aquells dispositius amb els ulls oberts, sense desmesura, i començar a omplir paperets de calca de color groc.
D’una banda, tenim la qüestió dels aparcaments. En alguns punts de Barcelona, els cotxes estan disposats en triple fila, com en un concessionari o una mostra del saló de l’automòbil, o bé sobre les voreres —ara són tan amples, que hi ha qui les confon amb una segona calçada.
També hi ha infraccions de trànsit. Les greus com la que recull la notícia del 3cat24 sobre conductors beguts o les no tan greus, però sí força habituals, com la del motorista que per estalviar-se la volta a la plaça d’Espanya per fer un canvi de sentit, trenca per la zona de vianants, al costat de la parada del bicing, i accelera en sentit cap a L’Hospitalet. O com la dels motoristes del Telepizza que circulen per les voreres de la Gran Via sense immutar-se, o com aquell altre motorista que, agosarat i temerari, puja pel carrer d’Indíbil en contra direcció.
Però no totes les mostres d’incivisme, les trobem a la superfície. El metro també n’és un bon escenari. Al suburbà barceloní, hom pot gaudir de música en playback gràcies a bandes que, per manca de coneixements musicals, han de recórrer al ràdio-cassette de tota la vida i regalen el seu fil musical a tots els passatgers. Són tan generosos que fins i tot, perquè els del final del vagó en puguin gaudir, apugen el volum al màxim. A veure quin dia pensen en els japonesos i munten un karaoke en moviment. Fóra tot un detall cap a l’anomenat turista cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada