A vegades fer-se massa il·lusions, pot ser contraproduent. Jo les hi havia posades, les il·lusions, en el 10-J. Tenia la càmera i l'acreditació a punt per immortalitzar el sentiment, la cridòria i la força en fotografies vàries. Tot d'una, sense pregunta prèvia, em diuen, a la feina, que compten amb mi fins que tot plegat s'acabi, però que hauré de quedar-me a la redacció a rebre les imatges i les declaracions, mentre tres companys sortiran a enregistrar-ho i un altre a fotografiar l'acte i "twittejar" el que veu.
I per acabar-ho d'adobar em veig obligat a lliurar una feina d'aprovat justet per no controlar bé el temps, per no saber dir "ara no, sisplau, que tinc feina" i fer cas de preguntes com "què diu la sentència d'això i d'allò?" i perdre temps mirant de negociar l'assistència a la manifestació i escoltar aquell altre que et pregunta per un tema del qual podríem parlar dilluns...
Aleshores, vull trucar aquella persona propera i de confiança per desfogar-me. Una comunica, l'altra també, tres són fora, al Regne Unit, Grècia i Amèrica del Nord. Desisteixo. Agafor el bicing i pedalejo Meridiana amunt contra l'aire calent fastigós. Tornaré a dormir a tocar del balcó, amb el matalàs a terra. Potser "somniaré". Només, potser. I, si no, ja ho faré demà, a les 18 h, però en la distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada