e m p r e m t e s

08 de juliol 2010

Plaça d'Espanya, plaça vermella



Els seguidors de "La Roja" surten al carrer per celebrar la victòria contra Alemanya. Cotxes, autobusos i motos fan sonar el clàxon i onegen banderes espanyoles des de les finestres. Entre les 22.30 h i les 23.00 es congreguen a la plaça d'Espanya prop de 1.500 persones. Entonen càntics com ara "Ese Puyol también es español", "Viva España, viva España, oé, oé", "Barcelona es española", "En Catalunya también hay españoles", "Viva Franco" o "España grande y unida".

La bogeria s'estén com el foc a l'estiu. Molts toregen amb la bandera groga i roja els vehicles que encara passen pel coll d'ampolla en què s'ha convertit la calçada. Un pare hi acosta la filla, a coll-i-be, perquè etzibi un cop a l'autobús, com fan molts altres. Una mostra de força i bestialitat innecessària que no caldria ensenyar a les noves generacions. De nens, a la plaça, no en falten. Tampoc de llationamericans que, curiosament, lloen amb fervor la bandera del brau abans que els colors de llurs països d'origen.

Els seguidors, fins i tot, entonen l'himne d'Espanya fent un lo-lo-lo prou afinat davant la manca de lletra de la partitura. Encenen bengales i petards, llencen glaçons, ampolles i llaunes contra terra i al centre de la plaça. S'exhalten com ho faria un fidel seguidor del Barça, del DKV Joventut o qualsevol altre equip, amb la diferència que aquí hi ha algun cap de poc pèl i molta caspa, toros i àligues.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts with Thumbnails