No podiem escollir un millor dia per pujar a Montserrat. Bufa un aire plàcid que refresca l'ambient assolellat. Els Ferrocarils de la Generalitat ens porten fins a l'estació del cremallera amb el qual pugem la serralada envoltats de majestuoses roques arrodonides, capricis de la natura, i barrancs prou imponents d'una verdor agraïda.
Un cop a l'abadia, ens empassem mitja missa a l'espera del Virolai, sota la mirada fixa de la Moreneta envitrinada, i quina dissort la nostra, que no el canten pas, el Virolai. Hem entrat tan il·lusionats que no hem vist el cartell de l'entrada amb els horaris: només els diumenges canta l'escolania. Que hi farem!
A fora, tombem a mà dreta, encenem un parell d'espelmes que hem dut de casa, i agafem el funicular cap a Sant Joan. Ai, Moreneta, 7 euros el bitllet de puja i baixa?! Però quin negoci que t'han montat l'abat i els monjos! Entre els pots de mel a 10 euros, els dos funiculars, la recapta per la venda de coques i menús al self-service, deus anar ben servida! Tot sigui per enaltir l'espiritualitat d'aquest país nostre.
Des de l'observatori natural del capdamunt del funicular de Sant Joan gaudim d'unes vistes excelses. L'elefant, l'egipci, la petita mòmia, la prenyada... són algunes de les roques que distingim en aquest magnífic skyline natural. Tot seguit, fem la ruta de mitja hora cap a l'ermita, que resegueix un tram de roca i brinda un paisatge d'una riquesa inacabable. Que petit que es veu tot des de tan amunt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada