Conèixer la sentència el dia abans no va fer altra cosa que abocar més gent al carrer, perquè amb les modificacions i retallades vàries de l'Estatut de 2006, en lloc de guanyar i millorar l'anterior Carta Magna, la del 78, hi hem sortit perdent. No hi ha gaires camins a triar, acatar la sentència i callar, amb la consegüent pèrdua de drets com a catalans; fer marxa enrere, rebocar l'Estatut vigent i recuperar el de 1978, o tirar pel nostre compte, cap a la integració de Catalunya a Europa.
El poble ja ha parlat. Ara és el torn dels polítics i molt em temo que els propòsits inicials quedaran en paper mullat. Aquest dimarts, la mesa del Parlament ha rebutjat la ILP per convocar un referèndum d'independència, després que ICV i CiU van canviar l'opinió inicial i es van sumar a les veus contràries del PSC i el PP. Benach (ERC) va quedar sol en aquesta votació, però no en la següent. Tots els partits, absolutament tots, van votar en contra de la possibilitat de fer una consulta popular (una enquesta, vaja) sobre la independència. Tot plegat, perquè el Consell de garanties estatutàries s'havia havia qüestionat la legitimitat d'aquestes iniciatives.
El mateix dimarts, comencen els estira-i-arronses entre CiU i el tripartit, sobre el text unitari que volen acordar divendres com a mostra de rebuig conjunta a la sentència. Artur Mas demanava que el lema de la marxa "Som una nació. Nosaltres decidim" formés part del text i el Govern li demana que no posi condicions. Sisplau, guardin-se els draps bruts per vostès, busquin la unitat encara que això impliqui discutir un cap de setmana sencer, però no mostrin el circ als mitjans i a la ciutadania que espera de vostès una resposta ferma, clara i valenta en defensa de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada