B. va triar La Botiga per celebrar el seu 33è aniversari amb un grup incomplert i heterogeni d'amics. Incomplert perquè una de les amigues tenia l'estòmac regirat i, com que ja havien quedat per veure's un altre dia, va absentar-se. Heterogeni perquè els vincles que unien aquelles persones amb B. eren ben diversos: amics de tota la vida, familiars i amics d'amics.
A les onze de la nit, els vuit que érem vam ocupar una taula del fons del soterrani. El restaurant ho tenia tot reservat per més aviat i, certament, no hi cabia ni una agulla. Van trigar un quart d'hora a dur-nos alguna cosa per beure i no vam veure els primers plats fins a tres quarts de dotze i, a sobre, el cambrer va dubtar si aquells plats entraven amb el "menú simpático" de 22 euros. Val a dir que el menú era just: el menjar era acceptable, tot i que no matava, i només entraven dues ampolles de vi per a vuit comensals.
Ara, afegeix-li el soroll del restaurant. Estic segur que si algú mesures els decibels amb un sonòmetre, superaria amb escreix el llindar límit que fixa Sanitat. Fixa't que érem un grup relativament petit i havíem de parlar-nos a crits, i ni així ens acabàvem de sentir. D'acord, puc mig llegir els llavis de la gent i ajudar-me amb el llenguatge no verbal per afinar la interpretació del missatge, però fer aquest esforç durant tota la vetllada és esgotador. Sobretot quan no hi havia els plats a taula, perquè aleshores la gent només fa que parlar i parlar, i va arribar un punt en què anhelava que ens servissin el que fos, ja no per gana, que també, sinó perquè així tots tindriem la boca plena.
LOCAL: La Botiga
ADREÇA: Rambla de Catalunya, 27
OFERTA: Suficient
TRACTE: Correcte
SERVEI: Lentíssim
AMBIENT: Atapeït i excessivament sorollós, molest
IDIOMA: Català / Castellà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada