1680. 500 a 750. 280. 1000. Ho deixem així, ho hem de seguir? A la vista, només són xifres. Però si parem atenció i revisem els titulars de la premsa d'aquests darrers dies, ens adonarem que es tracta de persones, encara que els empresaris només hi veuen xifres.
1680 són les persones que Nissan planteja fer fora escudant-se en un "pla de transformació a Barcelona". Per ajustar-se, diuen, a les exigències de la demanda del mercat i poder fabricar un nou model de cotxe compacte i més ecològic. No entenc què hi té a veure una cosa amb l'altra. Fins i tot, penso que per a fabricar un nou model caldria contractar més gent!
500 són les persones que Seat pensava acomiadar temporalment, però, ara, els directius han apujat la retallada a 750 persones. També 280 treballadors podrien perdre la feina si Pirelli tira endavant l'expedient de regulació d'ocupació per a la planta de Manresa, que pensa presentar dijous. I Spanair, per no desentonar, avui anuncia que vol acomiadar 1000 empleats.
Davant d'aquest ball de xifres, m'imagino que els governs d'aquí i d'allà es lamentaran per la situació crítica, per l'increment de l'atur, anunciaran que estudiaran amb lupa tots aquests experdients de regulació, que a la llarga tiraran endavant, i afegiran que potenciaran l'ocupació amb personal orientador, en lloc de preocupar-se i batallar per la marxa de talents, d'empreses i de capital a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada