El canvi ja s'ha produït: A per B. És talment com si algú hagués obert la comporta d'un gran embassament i, tot d'una, aboqués tota l'aigua en un rierol gairebé eixut. Les aigües tranquiles, a penes inexistents, estan més remogudes que mai i jo me les miro, dira rere dia, des del pont d'en Simon i en Garfunkel.
Tothom anhela saber què passarà, qui substituirà C, si D marxarà, o si E rebrà el càrrec de la seva vida. De sobte, tothom resta a l'aguait, demostrant una paciència difícil de portar i amb un posat de falsa indiferència. Les mirades s'han tornat silencioses, distants, analítiques. Qualsevol relaciona amb fils imaginaris les possibles trames d'una història que tot just s'està reescrivint.
Ara, més que mai, t'adones del gran teatre de Shakespeare: els "progres" desvelen el seu comformisme quan veuen trontollar la seva estabilitat, qui pot grimpar localitza mentalment aquells que li poden fer ombra, alguns busquen aliats en converses somortes mentre amaguen el punxó rera la mitja lluna opaca.
Quan les aigües es remouen, el millor que pots fer és pujar fins al pont d'en Simon i en Garfunkel. Allà m'estic jo. Me les miraré des de la llunyania, fins que els remolins s'esvaeixin i el torrent torni a ser un riu mig eixut, calmós, flonjo.
Mar de fons? Moviments de cadires? Pel que es publica aquests dies sembla que hi ha marro.
ResponEliminaEt desitjo tota la sort que et mereixes.
Gràcies Miquel! Jo també la vull aquesta sort. A veure si l'àngel de la guarda ens cuida una mica. ;-)
ResponEliminaInteressant moviment de lletres... tu puja't al pont que mai se sap ;)
ResponEliminaAl pont m'estic, Alegria, i des d'allà veig què passa. De sobte, sents comentaris que et fan pensar en una campanya electoral o, senzillament, en una campanya de votació de delegat de classe. No m'agrada. Massa xiuxiuejos que no porten enlloc. Seguirem mirant i, segons el curs que prengui el riu, navegarem cap un lloc o cap a un altre...
ResponElimina