Mentre es publica aquest missatge de forma automàtica, no sóc a casa amb les comoditats bàsiques. No sóc a casa. No tinc davant la finestra que em brinda vistes a un pati de llums de quatre metres d'ample i que no em canso de maleïr quan puja la pesta a sardina fregida o d'olis vegetals recremats dels veïns de baix. Tampoc disposo d'un llit que pugui dir "meu".
Avui, dormo en un llit aliè. Sento noves olors. Vistes? Per molt que ho intenti, difícilment veuré la lluna. I si la veig, no serà de perla; serà darrere d'uns barrots. A la presó. Una nit. Només una nit que m'ensumo llarga. Demà m'explicaré: un experiment periodístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada