Sap greu trencar una relació de gairebé quinze anys i deixar al calaix de l'oblit una inseparable companya de viatge. Però el temps no es detura i el canvi ens revoluciona gairebé de forma exponencial. La prenc entre les meves mans i me la miro bé. És tan perfecta i es manté tan bé! Perquè l'hem de relegar a les vitrines de museu? Doncs perquè ara gairebé tothom treballa en formats digitals i els preus els donen la raó. És així.
La vaig estrenar a les Terres de l'Ebre i, al cap de ben poc, va fer el gran salt cap Atenes i el Peloponès. Tots dos, la réflex Canon EOS 1000FN i jo, fosos en un de sol, vam rendir-nos als peus de l'Oracle, vam captar l'essència de milers d'anys d'Olimpíada, les roselles esdevenien el contrapunt d'un temple desfet i al mar que envoltava les illes Aegina, Idra i Poros s'hi perfilaven diamants.
Vam seguir cap a la Madrid desconeguda, ciutat renovada i d'història adolescent, al costat de la vetusta Toledo. La va seguir Londres i, uns estius més enllà, hi tornàvem. A més, vam transportar-nos a temps remots, a la prehistòria a Stonhenge i a l'auge de l'Imperi Romà a Bath. Gal·les, Oxford, Cambridge... Un nou salt, aquest cop cap al renaixement italià des de Venècia fins a Capri i Pompeia, després de torçar-nos a Pissa, torrar-nos de Siena, caure en l'embruix de Florència i perdre'ns a Roma. El 1999, vam arribar at the Top of the World, dues torres que dos anys més tard deixarien de ser-hi.
Potser Nova York va ser el darrer viatge d'una càmera a qui ja pesen els anys, tot i que es manté intacta. La seva germana compacta digital Powershot-no-sé-què-més li va robar l'oportunitat d'estar-se a l'Alhambra, recórrer els carrers de Santa Cruz a Sevilla i abeurar-se a la tasseta platejada. Tampoc va grimpar fins a l'Aguille du Midi, a tocar del Montblanc, ni va seguir les marees cícliques a la Concha donostiarra. Arriba l'hora de tornar al món reflex, aquest cop digital, i debatre'm en el dubte hamletià de si Nikon o Canon?. El que tinc molt clar és que, megapíxels a banda, vull un factor de conversió d'un 1,6 com a màxim i com més a prop de l'1 estigui millor. El debat està obert.
Certes infidelitats a vegades s’han d’entendre i tard o d’hora només es poden acabar amb un canvi de parella. El que a molts ens agradaria és poder donar una segona oportunitat a la primera parella que encara es conserva la mar de bé i funciona a la perfecció però, francament, no hi veig la manera de fer-ho.
ResponEliminaAquest debat és una mica com a qui estimes més, a papà o a mamà. Un malson, sí senyor.
ResponEliminawenu, wenu, wenu, quin tema que em treus :-) je, je:
ResponEliminaJo vaig amb Canon, però perquè tenia material per aprofitar. També et dic que n'estic molt content.
En aquests moments però, la Nikon D300 és una passada, pel preu que té. Per factors de correcció més petits de 1,5 preparat a esquitxar de valent.
Per cert, no recomano a ningú passar a una reflex digital si no s'està disposat a remenar estonetes amb l'ordinador...és un tema llarg..
Si tens més dubtes si vols ens enviem uns correus, i sempre, com no, et recomano que passis per www.espaifotografic.cat. Hi ha verdaders experts, bona gent, i que parlen una llengua vernàcula que s'entén molt bé :-)
Moltes gràcies, Atzu. Ja m'ho han advertit amics fotògrafs això de què reflex digital va lligada a hores de photoshop per treure'n el màxim suc. M'han explicat això del RAW i de les màscares, tot i que m'hi he de posar de valent. Espaifotogràfic està molt bé, una web molt recomanable!
ResponElimina