e m p r e m t e s

28 d’agost 2007

Hola, ja has tornat?

T’ho torno a preguntar: ja ets aquí? Perquè m’està molt bé que les tecnologies avancin i que sigui un aparell amb la teva veu qui em despenja el telèfon cada vegada que miro de parlar amb tu i no una senyoreta d’Orange o Vodafone o la companyia que sigui i que a sobre ho fa amb una llengua que no és la nostra. Tot això m’està bé, a mitges, perquè prefereixo sentir-te a tu, saber que ja ets aquí i que estàs bé. És el que tenim els amics, suposo...

Jo no he marxat. Prou que ho saps que no he fet vacances —ni en faré— aquest any. Per això, em sembla que hauries de ser tu qui avisi de l’arribada. Quan ens veiem, em miraràs amb posat d’incredulitat, compararàs el to de la teva pell bruna amb el color d’un cafè llarg de llet que gasto per ara. Em tornaràs a mirar, aquesta vegada amb llàstima, i em diràs: «ves-te’n de vacances, home!», com si jo hi pogués fer-hi res.

Després relataràs les teves aventures per mig món, que tu ja ho tens això. Un mes dóna per a molt, sobretot per trepitjar terres de colors ben diversos i gastar la teva petita fortuna. T’envoltaràs de curiosos, jo el primer, perquè m’agrada escoltar-te i aprendre coses noves i pensar que un dia les meves sabates també caminaran pels indrets que descrius amb tanta passió. Tindràs la boca tan farcida de paraules pròpies que potser no voldràs saber com ens ha anat per aquí.

Sàpigues que fer excursions per Barcelona és possible, quan s’interrompen trams de metro o es tallen carrers per obres que t’obliguen a fer més volta. També la ciutat esdevé un bon lloc per aïllar-se de tot, quan descobreixes que sortir amb cotxe et pot costar la vida o un dia sencer a la carretera, o que fer-ho amb tren o avió pot es pot convertir en una odissea. Que sí, que fins i tot per escapar-te a Castelldefels amb tren ha estat prou complicat! I què t’he de dir de les nits estrellades en plena ciutat. Existeixen, t’ho ben asseguro. Les podràs veure quan Barcelona es torni a apagar tres dies, com ho va fer el 23 de juliol, i caminis a través de la negror.

2 comentaris:

  1. Desprèn àcid aquest relat :-), m'ha agradat! Hi he vist reflectida gent que conec o he conegut, i quin riure les nits estrellades a BCN...bé, em refereixo a com ho has relatat, perquè els qui ho heu patit no us deu pas fer tanta gràcia...
    Creieu que hi haurà un boom de natalitat ? La gent quan no sap què fer es dedica a la pràctica del fornici? ... bé, no cal que nigú contesti, el temps ho dirà.

    ResponElimina
  2. Doncs, això ho haurem de veure d'aquí a nou mesos. Ara que amb l'emprenyamenta, no sé jo si la gent estava més per la natalitat o per les cassoles i les queixes telefòniques.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails