e m p r e m t e s

09 d’agost 2007

Dispers i decebut

No hi ha res pitjor que perdre el rumb i no adonar-te’n fins que ets a les antípodes. És el que m’ha passat a la feina. He menystingut, sense adonar-me’n, l’objectiu principal de la meva tasca i he corregut els turons d’Úbeda fins acabar malhumorat amb tot el que m’envolta però sobretot decebut amb mi mateix. Potser perquè necessito unes vacances o perquè perdo facultats o totes dues coses. La qüestió és que, sigui com sigui, he de tombar la truita perquè ni tindré vacances aquest any ni les facultats són per a llençar coets —són les que són i minven amb l’edat.

Ara bé, el dia no era prou esplèndid, que he hagut de coincidir amb un d’aquells individus amb somriure d’anunci de dentifrici. D’aquells que sembla que et volen complaure amb tot però que, delatats pels gestos i mirades, deixen ben clar que et volen lluny del seu despatx perquè els estàs endarrerint l’hora de sortida, quan, de fet, ha estat ell qui m’ha fet perdre el temps. «Tengo que hacer una llamada, vuelve dentro de diez minutos», ha fet.

Per a més inri, el presoner de la ratlla diplomàtica s’ha atrevit a dir-me com fer la meva feina: «aquí estás perdiendo el tiempo». No, si a sobre tenia raó! M’ha indicat on hauria d’anar, però era massa tard, s’havia exhaurit la tarda i el meu ego tocat ha emergit per fer-li saber que «nos dejara hacer el nuestro como humildemente sabemos». Un punt estrany on l’ego i la humilitat es toquen, reaccionen i esclaten, per fer-me saber que equivocar-se és humà, però que la propera vegada més val que porti la brúixola mental.

8 comentaris:

  1. Em sembla escoltar-me quan et llegeixo aquest escrit, la veritat és que últimament, no se si per les vacances, la calor o el canvi climatic, culpable de tot segons els diaris, fan que el treball que tant va costar d'aconseguir vagi perdent la motivació.
    A poc a poc l'encant s'anat trencant, i com tots,estem bastant farts.
    Actualment ningú esta content en el seu treball, sempre estem de mala llet, etc...
    Parlant amb el meu pare, i altres persones de diferents edats, però tot passant de 60 o en camí ferm cap a ells, em queda una sensació freda; el que en anys van aconseguir els nostres avis i fins i tot els nostres pares, que no ens queda tan llunyà, ens ho hem polit en una decada i poc més.

    ResponElimina
  2. La paraula clau: motivació. En l'era del desencant, és difícil mantenir la il·lusió aplicada al món laboral. Si, a més, hi afegeixes aquella maleïda sensació d'estar disputant durant vuit hores seguides els cent metres llisos sense aixecar-te de la cadira, acabes llençant la tovallola al final del dia. Vinga, ànims. Com deien els Monty Python, "always look at the bright side of your life" malgrat ens faci l'efecte que vivim a la cara oculta de la lluna :)

    ResponElimina
  3. Hola Kctrece! Doncs, la veritat és que estic molt content amb la meva feina, m'encanta, treballo molt, però m'encanta. Crec que l'entrada al bloc ha donat a entendre un altre sentit del que pretenia. El dia en qüestió em va sortir girat perquè jo no tenia el dia. Res de mala llet, només era desànim. Però gràcies!

    ResponElimina
  4. Bitxo, d'il·lusió no me'n falta i de motivació tampoc. Em motiven les meves caps, els meus companys i la feina en si malgrat que a voltes és esgotadora. Avui he tornat a veure "the bright side of life". Quina raó que tenien els Monty Phyton!

    ResponElimina
  5. Tiu, podries avisar a bloc.cat que tenies aquest altre bloc! Ho he descobert des del compte de youtube, com m'has deixa't un missatge. M'agrada molt el disseny del bloc i el títol; "empremtes". Espero que vagi tot bé, ja queda menys pel blocaire invisible 2007 jeje
    Salut!

    ResponElimina
  6. Sí, noi, disculpa. És que fa temps vaig començar a fer proves amb blogger i wordpress perquè blocat anava com tu ja saps i vaig fer el trasllat gairebé sense adonar-me'n.

    ResponElimina
  7. doncs si t'agrada la teua feina i només és un dia girat em sembla mes que raonable. Passem a la feina la major part del temps cada dia i és important sentir-nos a gust. A mi també m'encanta la meua feina. A pesar dels moments girats, de tant en tant.

    ResponElimina
  8. Hola Nimue. Un dia girat el tenim tots, i tant! Només faltaria, la qüestió és tornar-lo a posar del dret.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails