No tens ganes de festa, vas i t’hi fiques de ple. Perquè és Gràcia i perquè la companyia es grata. Però, siguem francs, quan no toca, ho hauries de deixar estar perquè, després, passa el que passa. Que l’hamburguessa aquella, tan bona i que tant de gust et venia, t’acaba removent les tripes. Que la música, tot i ser variada, et molesta més que mai. Que sí, que s’acopla, que el volum és excessivament alt, que amb menys decibels ni hauria de sobres. ¿Haurem d’esperar que un estudi mèdic certifiqui que la societat d’avui pateix més sordesa que la d’ahir per entendre que el soroll no ens és bo?
I com que la música no et fa el pes i prou feina tens a retenir l’hamurguesa a mig digerir dins del teu estómac, et dediques a analitzar la dansa col·lectiva sense moure't gaire. Determinades cançons menen la gent cap a un moviment catàrtic o, el que és el mateix, la banda condueix el ramat. Salts i mans alçades, però amb divergències. Aquí hi ha punys tancats, palmells estesos a l’estil Herr Flick, palmells de costat, punys fent banyes o els índex ben estirats en gest indicador. Atenció sociòlegs sense tema per al doctorat!
Entremig de la massa hi ha diversos nuclis actius i, al centre, un o més líders arrenquen el ritme als del voltant. El volum ensordidor propicia llargues digressions entre individus, l’acudit fàcil i la burleta pels primers en plegar veles que ràpidament són titllats de «rajats» o «cienicientas». Paraules d’arlequins del segle XXI. Ves a saber si no són ells els qui més ansien sortir de la marabunta. El teu sentit comú, però, menysté aquests jocs dialèctics i posa el punt i a part. Demà serà un altre dia, un dia millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada