Havent pagat una entrada de més de 25 euros i amb Sergi López com a únic actor en cartell, esperava molt més d'aquest monòleg que retorna al Poliorama després d'omplir la sala Tallers del TNC. L'actor vilanoví recorre a l'exageració, el sense sentit i la grolleria per arrencar riallades. Un humor –si se li'n pot dir així– més pròxim a l'espanyolada –Pajares, Ozores, Landa...– que no pas a l'enginy, l'acidesa i els jocs de paraules dels quals sempre ha fet gala l'humor català.
A "Non Solum", ens trobem amb un únic personatge de comportament histriònic i esquizoide perquè ell és un, l'altre i el de més enllà. El primer gag, el de "som iguals" s'esgota al cap de ben poc i, tot i així, l'actor s'hi recrea en excés. Tot seguit recorre a allò que sempre triomfa: el sexe –amb to exagerat i groller–, la burla política i l'insult.
Em pregunto si això és el famós teatre de l'absurd o directament teatre per a idiotes; idiotes com nosaltres, que paguem l'entrada –el càlcul aproximat em surt a trenta cèntims el minut per cap i, aquí, de caps, n'hi ha uns quants! També penso que si n'hi ha que fingeixen orgasmes, també n'hi deu haver que fingeixen rialles, per por a desentonar, per no separar-se del ramat, perquè tothom ho fa. Sense oblidar, tampoc, que el riure, com els badalls, s'encomanen.
Els aplaudiments del final –prou sonors– i algun "bravo" escadusser posen de manifest l'èxit de Sergi López, però agrada realment l'obra o és que el fluir d'uns arrossega els altres? És prou crític el públic català o s'estova ràpidament quan el nom en cartell és d'un actor conegut i premiat? Hauria retronat tant el pati de butaques si l'intèrpret fos un debutant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada