La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ja ha causat les primeres reaccions. En plana política, un reguitzell de reunions i promeses d'unitat –no ens enganyeu, sisplau– i en l'àmbit social, l'anunci d'una gran manifestació pel 10 de juliol que vol reanimar l'esperit de la de 1977 i una primera concentració a la plaça de Sant Jaume, aquest dimarts, a les 20 h. La plaça a penes es va omplir fins a la meitat, però el sentiment i les senyeres feien goig.
Comencem a fer camí, es deia des del teló improvisat. L'E, més racional i moderat, però no menys catalanista, va apuntar que abans de convocar un referèndum per a l'autodeterminació cal estendre el catalanisme arreu, perquè un fracàs a les urnes seria fatal. No ens podem deixar endur per l'entusiasme, l'hem de canalitzar.
Entre totes les senyeres i estelades, en destacava una de ratada i descolorida. El seu propietari va explicar-me que fa 40 anys que l'oneja per tot el món. Va dur-la al Nepal i la va brandar en la manifestació del 77. Transmetia una força i una vitalitat admirables. Així hauria de ser el país, vitalista, valent, com vostè, vaig pensar.
Quan la concentració va disoldre's, en JC volia una estelada i, com que a les 21 h la majoria de comerços tanquen, la va comprar a una botiga de records. L'estelada valia gairebé 10 euros, la bandera espanyola quatre euros menys "perquè tota la Xina n'està fabricant pel Mundial", va explicar el venedor. Com sempre, els catalans acabem pagant més per tot i, a sobre, Espanya va guanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada