Insisteix: “no me voy a ir”. D’acord, Magdalena, com vulguis, però pensa que la nostra paciència té un límit. Un llindar bastant elevat, com pots veure. Deu ser que ets socialista i això ens fa més transigents o volubles, que si fossis d’un altre signe... En aquest cas segur que ja hauríem inundat el centre de la ciutat amb reiterades manifestacions, d’aquelles en què es branden pancartes amb la teva caricatura i s’exigeix alguna cosa més que la teva renúncia.
Tinc entès que ets andalusa i, de fet, el teu accent et delata, però per la teva sang hi deuen circular alguns hematies saragossans perquè ets dona de morro fort, com la mula de la qual no vols baixar. Què deu pensar de tu la ministra de Medi Ambient, Magdalena, quan veu com tractes la bèstia? Amoïnat, sí, que l’heu fet grossa, però de forma compartida.
El senyor Morlán també hi ha dit la seva i, com que aquí patim d’amnèsia o els problemes se succeeixen massa sovint, oblidem ràpidament què ha passat o s’ha dit. El segon titular de Foment es queixava, aquest estiu, de la feina dels mitjans. Deia que atiaven el foc i que pintaven el problema més gros del que era. Aleshores, era de la mida d’una bala de vidre. Ara, s’ha convertit en una pilota medicinal, tan gran i pesada que ningú no la vol arrossegar i costa d’esquivar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada