Això fa tota la pinta de convertir-se en una llarga saga de posts. No pel robatori en si, sinó per la ineficiència del personal de Vodafone o de la mateixa companyia que s’estima més les xifres que els clients. A mi les xifres també m’agraden, però si van al meu favor. No ha estat així amb la factura de la companyia. El total ha estat pitjor del que em temia.
Resulta que el 7 de setembre, a la línia 9 d’autobusos metropolitans, hi havia una gent estranya, d’aquells grups que fan aldarulls per no res —bé per no res, no fotem, per cridar l’atenció del personal i obrir bosses i motxilles!
A la feina, vaig adonar-me que no tenia el telèfon mòbil —aquell que Vodafone em volia fer pagar després de dir-me que era gratis— i vaig imaginar-me que seria a casa. Però a la nit, ja a casa, res de res. Ni trucant-me! Així que el dissabte al migdia, vaig córrer a la feina per revisar taules i calaixos. Em vaig trucar de nou, però ningú va sentir el to.
No hi havia cap dubte: me l’havien robat a l’autobús. Aleshores, vaig avisar a la companyia i em van cancel·lar la línia, però el mal ja estava fet. Ho he vist en veure la factura. En 24 hores, s’havien fet 32 trucades a Romania, dues a Itàlia, una a Alemanya i un grapat més d’estatals. Esverat, truco al magnífic servei d’atenció al client de Vodafone, aquell 1-2-3, sempre seguit d’un contestador i finalment d’una veu femenina amb deix llatinoamericà, que em jugo que és equatorià.
La primera en respondre’m assegura que la companyia havia bloquejat el mòbil el dia 8 però que després algú el va reactivar des de la web i que hauria de pagar la factura íntegra. Quan li demano si la companyia té alguna mena d’assegurança per a clients, com La Caixa fa amb les vises, em diu: «se le dio de baja de la línea el día 8 por la tarde y luego se reactivó por internet». Tot seguit, li pregunto quin és el procediment per reclamar, si no tot, almenys una part de l’import i em respon: «se le dio de baja de la línea el día 8 por la tarde y luego se reactivó por internet».
—A ver, señora, si los dos hablamos al mismo tiempo la comunicación se rompe —li dic amb una calma que costa de mantenir—. Le ruego que me escuche. ¿Cómo puedo presentar una reclamación a la compañía Vodafone? ¿Debo acudir a alguna sede física para pedir las hojas de reclamación? ¿Lo tramito a través de la Oficina del Consumidor o del Ministerio de Consumo?
I ella afegeix: «se le dio de baja de la línea el día 8 por la tarde y luego se reactivó por internet». La meva calma comença a esgotar-se.
—Creo que no nos estamos entendiendo. ¿Se da cuenta que a cada pregunta que le hago me responde lo mismo? Le pido que deje de jugar con el cliente. Si usted desconoce la respuesta o no está autorizada a darla, le ruego que me facilite un teléfono o dirección para dirigirme personalmente.
Al final, acabo exigint-li que em passi amb un superior, tot i assegurar-me d’avançada que em respondrà el mateix. En efecte, la predicció es confirma. Una tal Tatiana Caballero fa el mateix paper. Sembla que no entengui les preguntes que li formulo, potser perquè no viu a l’Estat espanyol i m’està responent des de l’Equador. Així que li ho pregunto:
—¿Usted se encuentra físicamente en España? Lo digo porque parece que desconoce el procedimiento legal para reclamar. ¿Podría facilitarme el teléfono de una delegación de Vodafone en España?
Després d’uns quants «se le dio de baja de la línea el día 8 por la tarde y luego se reactivó por internet» canta la xifra: 607133333. Segons diu, és el telèfon de la central que Vodafone té a Alcobendas (Madrid). Hi truco. Em respon la Virginia que em confirma que hauré de pagar la factura i que Vodafone ja ha fet tot el que podia fer. Aleshores, li demano el cognom, ja que jo li he donat el meu i moltes més dades. Fa que no i en acabat... em penja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada