On ens porta l'AVE?

Més ben dit: on no ens porta, perquè ara mateix no disposem ni d’AVE ni de trens de rodalies. «Valga’m Déu!», exclamaria l’avi si aixequés cap. «N’est pas possible, alors vous n’avez pas d'un TGV encore?», es pregunta el francès, i l’anglès, també estupefacte, segueix: «Barcelona doesn’t have the TAV, all right, but what will happen with buildings and Sagrada Família when it runs under them?»

També ho pensem els ciutadans de Catalunya. També nosaltres ens posem les mans al cap mentre seguim tolerant ineficàcia i indiferència de qui gestiona les obres, a l’espera que la pilota creixi una mica més fins que ja no la puguem fer rodolar.

El tren d’alta velocitat arriba, com pot, a l’estació de Sants, a Barcelona. Ho ha de fer el 21 de desembre perquè el Govern espanyol s’hi va comprometre —mal fet!— i les eleccions són al caure. Què dirà l’oposició si no compliu la vostra agenda? Però, què direm els ciutadans si l’obra es fa malament? Que ja se sap, senyores i senyors de la política, que quan un ajusta el pressupost —no per la seva butxaca— i fa les coses amb presses, resulta que els camions no passen pels túnels de les rondes, algun nus viari soterrat s’inunda quan plou o s’esfondra el paviment d'una illa de cases. No entrarem en detalls.

La qüestió és que encara som a temps de rectificar el traçat actual, com hi era el PP abans que esclatés la guerra a l'Iraq i la població li exigia i suplicava que es desdigués de donar-hi suport. Aquest traçat sembla que ha rebut cullerada de gairebé tots els partits estatals, catalans i barcelonins, però té en contra l’opinió de la majoria de ciutadans i d’alguns experts. Com la d’un geòleg amb qui parlava fa temps. «Estan bojos de voler fer passar l’AVE pel mig de la ciutat, a tocar de la Sagrada Família», va confessar-me. Segons ell, mai arribarem a saber el perquè de l’actual traçat però apuntava que els interessos d’alguns personatges en la zona de la Sagrera i podien tenir molt a veure. «Podríem començar per esbrinar qui va comprar-hi terrenys o cases, poc abans de l’aprovació del traçat», va concloure obertament.

Hi ha alternatives. Sempre n'hi ha hagut. Si aquest tren ha d’unir Madrid, Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona amb França, no és més lògic que el tram de Barcelona passi pel Vallès i un bon servei de rodalies, a mode de llançadora, l’uneixi amb l’aeroport del Prat i Barcelona? Que no ho han fet així altres ciutats, com París amb el seu Orlyval, per exemple?

En aquests moments, el projecte del TAV pel centre ciutat té més detractors que adeptes, però la ministra d’Infrastructures, Magdalena Álvarez, continua movent fils per completar la teranyina ferroviària en la data prevista. Deixem que el temps digui qui es cobrirà de glòria...