Matins encesos a TV3

Plantejament. Pilar Rahola anima els votants de Plataforma per Catalunya a particiar en un cara a cara. Tres d’ells accepten i s’hi presenten. Un jove de 18 anys que ha votat per primera vegada, una immigrant xilena casada amb un català, i l’home en qüestió, que tanca la tríada.

Nus. El noi, que tot just s’estrenava diumege passat (a les urnes, s’entén), profereix un discurs en castellà amb to de míting (només li faltaven cartells i banderoles per ser-ho del tot). Alliçona la Rahola i els espectadors sobre què és i què no és el feixisme. Lamentablement (més per ell, que no pas per nosaltres), la xilena el talla reiteradament fins que li usurpa el torn de paraula (o hauria de dir “de crit”?). Sembla que pateix una amnèsia voluntària perquè deixa de banda la seva procedència i es queixa que hi hagi magribins a les llistes d’ERC. També defensa els drets dels catalans autòctons. Però, malgrat la insistència de Rahola, ni ella ni els altres dos simpatitzants de PxC responen què vol dir ser català de soca-rel. Només ella insinua que amb aprendre el català i tenir els papers en regla n’hi hauria prou. Molt maniqueïsta, la dona. L’ambient s’escalfa encara més amb l’emissió d’unes imatges del candidat Anglada on ell mateix assegura que l’engany forma part de l’estratègia política en què la bona imatge pot encobrir l’ideari.

Desenllaç. Pregunta directa: votaríeu Hitler si us prometés fer front a la immigració. Respon el marit de la xilena: Hitler va ser elegit democràticament. El foc està encès, la xilena encara més. Josep Cuní intervé de forma contundent davant la promulgació de l’ideari de PxC, dóna un cop a la taula, s’excusa i dóna pas a la publicitat.