Votar o no votar no hauria de ser la qüestió a plantejar-nos abans d’uns comicis electorals, com els del proper diumenge. Vivim en plena democràcia i les regles del joc diuen que tot ciutadà té el dret i el deure d’escollir els seus representants a través del vot. Hi ha qui defensa allò de “si no vas a votar, no et queixis”, però no podem girar l’esquena al cansament general de l’electorat. Davant el dubte de qui votar i qui no, tenim dues opcions més (havent descartat la de no participar en el sufragi) i són el vot en blanc i el vot nul. Aquest és el dilema.
El blanc és el sobre buit o el sobre amb un full blanc. El vot nul, en canvi, fomenta la creativitat: a dins del sobre podem escriure-hi des de la llista de la compra a una llista de propostes per als partits, des d’una fulla seca a un retrat fet amb carbonet. El significat és el desacord amb el sistema electoral o el sistema polític vigent; és doncs el vot dels anarquistes.
Tant el vot blanc com el vot nul comptabilitzen en les xifres de participació electoral, a diferència de l’abstenció que és el cas de qui es queda aclofat al sofà de casa davant del televisor o del qui emula la gamba a la platja del Bogatell. Tot i així, el vot nul no suma com a vot (perquè s’invalida) mentre que el vot blanc, sí. Això fa pensar que si hi hagués prou vots blancs per a un escó, una de les cadires de l’arc parlamentari hauria de quedar buida, però la llei electoral esquiva tota lògica i no és així.
Seguim amb el mateix dilema: blanc o nul? El blanc és un vot vàlid. La majoria de partits el prefereixen a l’abstenció perquè representa que el ciutadà accepta el joc democràtic però no té partit que el representi. D’aquí a que el partit Ciutadans hagi demanat aquest vot al seu electorat quan no figurin al seu municipi. Val a dir, però, que hi ha encara una certa discrepància sobre si aquest vot afavoreix els partits majoritaris i perjudica als petits a l'hora d'obtenir un escó. Tribuna Catalana sosté que tot queda en una llegenda urbana. El que és innegable és que el descontent amb la política, si atenem al vot en blanc, creix amb cada comici municipal. Potser això farà que els candidats acabin per no botar, també; en aquest cas, d'alegria.
A la fi, m'has aclarat el misteri dels vots en blanc i els vots nuls!!!!
ResponEliminaAra ja no és qüestió de pensar quin partit escolliries, sino decidir entre les dues opcions primeres... com canvien les coses!!!
Doncs, sí, d'això es tracta.
ResponEliminaDe fet, no sé si als partits els fa massa mal. El mateix dia de les eleccions, si el grau d'abstenció és elevat o en blanc o nul, tothom en parla, però el dia següent ningú se n'enrecorda.
ResponEliminaPenso que per tirar endavant unes eleccions, hauria d'haver un mínim de gent que va a votar.
però si no s'arribés al mínim i s'anul·lessin els comicis... què passaria? suposo que deslegitimaria el sistema polític actual i caldria buscar-ne un altre.
ResponEliminaNo és la meva intenció discrepar dels altres comentaris, però jo crec que no s'ha aclarit el significat del vot en blanc. Vull dir que continuo amb el dubte de la importància del vot en blanc en el resultat final. Tinc un cert indici, i és que crec que al ser el vot blanc, un vot vàlid, el resultat és que el llindar del 3% per a les llistes minoritàries (5% al país Valencià) es fa un xic més dificil; és a dir, que calen més vots per a un partit minoritari per a tenir representació.
ResponEliminaEi, no, discrepa, si cal, que així fem debat. Gràcies pel comentari, Miquel!
ResponElimina